Scliàdel,
Manual de fonètica catalana.
Manual de fonètica catalana
per el
Dr. B. Schadel
Privatdocent de filologia romànica de 1' Universitat de Halle (Alemanya)
Soci corresponent de la B. Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
Cothen (Alemanya)
Otto Schulze Verlag
1908
Dipòsit per Espanya:
Àlvar Verdaguer, llibreria, Rambla del Centre 5
Barcelona
Herrn Professor Fritz Xeumann
als Jubilàumsgabe
in Yerehrung uud Dankbarkeit gewidiiiet.
Digitized by the Internet Archive
in 2010 with funding from
University of Toronto
http://www.archive.org/details/manualdefonticOOsch
Taula.
Plana
Pròlee 1
Abreviacions 4
Introducció 5
Breii esplicació provisional de la transcripció adoptada
dins aquest Manual 9
Capítol I.
Descripció dels orgues vocals 13
Tall vertical p' els orgues vocals 12
Capitol 11.
Principis de destriament i de descripció dels
sons catalans 24
A. Consonants i vocals 24
B. Destriament de les consonants 27
C. Destriament de les vocals 30
Capitol III.
Descripció sistemàtica dels sons de la llengua
catalana 35
A. Consonants 36
I. Consonants billabials 36
n. Consonants llabidentals 43
III. Consonants linguodentals 44
rV. Consonants linguoalveolars 47
V. Consonants prepalatals 49
YI. Consonants mediopalatals 51
Vn. Consonants velars 54
Vni. Consonants bilabiovelars 57
VIU Taula.
Plana
B. Vocals 58
1. Vocals tivantes 58
II. Vocals relacsades 62
Capítol IV.
De r entonació, durada i intensitat dels sons.
Grupos d' expiració 69
Capitol V.
Exemples de transcripció fonètica i d' orto-
grafia usual 75
J. Massó Torrents, Vagant per la montanya .... 76
Els segadors 80
Index 86
Pròlec.
Aquest Manual no tracta de les tramudanses
dels sons, de llur desplegament de sigle en sigle,
de llur eambi de comarca en comarca; no es un
3Ianual de Fonètica Històrica o Geogràfica, sinó
un Manual de Fonètica, axò es, que tracta de des-
criure 'Is sons qu' existexen avuy dins la llengua
catalana i ses varietats locals, fiesantlos gràficament
i classificantlos fins allà ont es possible dins 1' estat
present d' escorcoll.
S' endressa sobre tot a n-els catalans que volen
escriure exactament llur llengua, per exemple, per
replegar materials per compilacions filològiques.
Els-e dona '1 Manual les evnes manuals que amb
esplicacions bones d' entendre qualsevol pot aprendre
aviat de manetjar. Particularment p' el Diccionari
de la Llengua Catalana qu' abrassarà '1 tresor de
tots els dialectes, es absolutament indispensable,
que en les diferents comarques els nombrosos cola-
boradors transcrigueu les paraules, no segons les
regles de la llengua escrita, sinó just axi com les
pronuncia la gent inculta, no am i* alfabet usual,
sinó fonèticament. í)
0 El per que veyaulo § 4.
Scliadel, Fonètica catalana. 1
à Pròlec,
Es una condició sine qua non. per axò. que "1
Diccionari p' el futur escorcoll filològich de la llengua
catalana i sos dialectes ') resulti un opulent tresor
de traball eficaç i durador i que la seua importància
per la ciència i la cultura nacional de Catalunya
representi una recompensa plena i justa del traball
ple de sacrifici de Mn. Alcover i sos feels.
Aquest Manual s' endressa ensems també a n-els
estrangers, que volen sapiguer quins sons posseex
el català i com se pronuncien correctament. Els-e
serà un guia, que fins ara els-e faltava.
Xo obstant, no posseim avuy de cap dialecte
català, ni tampoc de la llengua literària de la gent
ilustrada una Fonologia completa i enllestida segons
els principis i conexements de la fonètica moderna,
les afirmacions de la qual podrien emprarse en
sentit pedagògic dins aquest breu Manual. Que
no esperi ni '1 català que li citem una sèrie com-
pleta d' exemples de totes les comarques i dialectes,
ni esperi 1' estranger un sistema definitiu de regles
sobre les qüestions, quant ell ha de servirse dels
diferents sous. Falta encara un traball molt gros
que dur a cap, especialment de part dels catalans
metexos, dins tots els dominis dialectals, abans que
la fonètica catalana sia coneguda amb aquesta per-
fecció. El Manual va a facilitar aquesta feyna, a
1) Am lo ben intès: no "1 dialecte local com el parla en
les comarques la gent ilustrada, sinó la parla vulgar del pagès,
del pastor, del vinyòvol, del feyner. de les dones incultes y
noys del poble bax.
Pròlec.
guanyar per ella nous colaboradors i amics, però
de cap manera a fer la tentativa de que ell sòl
dugui a cap aquest traball.
Per acabar, es per mi uu de ver molt agradós
agrair a mon docte amic Mn. Alcover la bene-
volensa i l' interès am que s' encarregú d' enllestir
la forma esterna d' aquest Manual i de traduirue
bossins de 1' alemany en català i d' unificarlii l' orto-
grafia.
El Dr. D. Isidro Villa, metge- assistent a la
nostra Clinica de nirvis, d' una manera amabilissima
ha fixat am mi la terminologia fonètica, que fins
avuy, per lo que jo hi sé, no existia dins la llengua
catalana; i amb un interès infatigable m' ha re-
produida la seua pròpia pronuncia, de tal manera
que he pogut completar les observacions fonètiques
que jo vatx fer a Catalanya metex. També a ell
corals mercès!
Halle a. S. (Alemanya), estiu de 1908.
Beruhard SchadeL
1*
AbreYÍacions.
En lo següent significa
Fon. = Transcripció fonètica.
Ort. = Maneres de representar el sò en la ortografia
usual.
Ex. = Exemples.
Tr. = Transcripció segons altres sistemes. Cito no
més els sistemes que posseexen iina extensió notable
dins la filologia romànica, es a dir
B. = Sistema de E. Boehmer, veyau Roma-
nische Stuclieti, ed. BosJwier, I, 295 — 301.
A. = Sistema de G. J. As coli, veyau Archivio
glottologico italiano, ed. Ascoli, I (1873),
XLH— LIV.
G. = Sistema de J. Gilliéron, veyau Atlas
lÍ7iguistiqne de la France, Notice servant
à l'intelligence des cartes, Paris 1902, p. 19.
Ph. = Sistema de l'Association phonétique
internationale, veyau Exposé des prin-
cipes de l'Ass. phon. int., p. 5 — 9.
Totes les paraules tancades dins claus axi [. . .]
son transcrites fonèticament. Els exemples en
ortografia usual son sense claus.
Bax del titol Faltes dels estrangers entenim dins el Cap. m,
no aquelles faltes qu' alguns principiants que saben qualque
bocí de català, cometen i que no 's deuen més que a F igno-
rància, sinó més tost aquella pronunciació deficient dels sons
catalans de part dels estrangers, que, si hi cauen, es que tal
sò no existex en l' idioma foraster. Aquestes faltes son allò
que '1 filòlec pren per substitíició de so7is.
Introducció.
Escriptura i sons. Essència i necessitat de la
transcripció fonètica.
§ 1. Transcrijidó fonètica es un sistema per la
representació dels sons d' una llengua o d' un dia-
lecte local, que a tot aquell que no parla tal llengua
0 dialecte com a llengua materna i fins-i-tot que
no r haja sentida parlar may, procuri una idea
exacta de la manera com s' hi pronuncien les
paraules i les frases.
§ 2. Por que tal sistema i la seva aplicació
conseguesca aquest fi, s' es mester que cumplesca
les següents condicions:
1. Tot signe grdfie, sempre qu' es usat, no ha de
representar més qu' un sò, i sempre '1 metex, —
i per lo tant, no ara un, i suara un altre.
2. Els signes que no son pronunciats, axò es, que
no representen cap sò, no s' han d' escriure.
3. Tot sò, sempre que ocorre, no ha d' ésser may
representat més que per un signe, i sempre '1
metex signe, i no ara per un i suara per un
altre.
b Introducció.
4. Tot sò qu' es pronunciat, s' ha de representar
amb un signe especial; i axí no ha de quedar
cap sò sense grafiar.
§ 3. Cap d' aquestes quatre condicions fona-
mentals se cumplex en les ortografies ordinàries
que s" usen avuy a Catalunya am diferents variants.')
Just alguns exemples ben triats basten per posarho
a la vista:
1. El signe a representa en la paraula trolar
el sò [a], en la paraula caxa el sò [a] i en la
paraula malalt el sò [aj, per lo matex tres sons
diferents. La condició 1) queda axí sense cumplir.
2. El signe u dins la paraula guerra, el signe
h dins la paraula foch, el signe r dins la paraula
trohar no son pronunciats. Per lo metex no 's
cumplex la condició 2).
3. El sò [k] es representat dins el mot focJi
p' el signe eh, dins el mot camí p' el signe c, i dins
el mot que p' el signe qu. Per lo metex no "s
cumplex la condició 3).
4. El sò [y], que entra en les paraules feel
[fayel], obeex [ijbayes]. no es representat gràficament
per un signe. Per lo metex no "s cumplex la
condició 4).
Conseqüentment 1' ortografia ordinària no pot
servir p' el fi espressat dins § 1.
') Lo metes esdevé a les ortografies de les llengües fran-
cesa, italiana, castellana, alemanya, iuglesa etc.
lutroducció. '
§ 4. En oposició a n-els sistemes d' escriure
usuals bi ha la transcripció fonètica, tal com
tot seguit r esposam i esplieam. S' entén per si
metex lo indispensable qu' es la seva aplicació,
sempre qu' es incondicionalment necessari qu' aquell
qui lletgex la paraula escrita, sàpia com se pro-
nuncia. L' estranger qu' estudia la llengua catalana,
no veu per 1' ortografia ordinària com ba de pro-
nunciar tot allò. Al contrari, les transcripcions fonè-
tiques, que per exemple se posen dins una gramà-
tica per aclarir i precisar els sons, instruexen aquell
aviat i exactament respecte de tal punt. Per
r interès de 1' estudi pràctic i científic del català a
r estranger, es de llamentar qu' encara no bi baja
cap gramàtica catalana ui cap diccionari català am
transcripcions fonètiques. Si n' bi bagues que 'n
duguessen, no serien estats possibles molts d' errors
que 's cometeren els primers anys en la filologia
romànica, moltes de descripcions fonamentalment
falses de la pronúncia catalana qu' encara avuy estan
esteses entre 'Is filòlecs estrangers. Però fins-i-tot
p'els catalansmetexosesd' una gran importància
que 1' escriptura de tots els materials destinats a
r escorcoll filològic sia fonètic. Puys sols V escrip-
tura fonètica pot donar exactament el mot am tots
sos diferents matissos de pronunciació que sovint
varien d' una comarca a un' altra. Si, per exemple,
a Esterri o Alacant transcrivim fonèticament una
llista de paraules o una poesia tal com el poble les
pronuncia a u- aquelles poblacions, axí un filòlec
8 Introducció.
català a Barcelona o un francès a París o un japonès
a Tokio pronunciarà, amb aquella transcripció, tala
paraules i tal poesia just axi com les pronuncia el
poble bax d' Esterri o d' Alacant, sempre que '1 filò-
lee conega la signiíicansa i la clau del sistema de
transcripció emprat; i íins-i-tot un filòlec que d' assí
a cinc cents anys estudiy el català d' ara, axí matex
el pronunciarà sempre just igual.
Ara si a Esterri o a Alacant escriuen am 1' orto-
grafia ordinària el parlar del poble, a-les-hores
el filòlec de Barcelona, si hu lletgex, ho pronunciarà
malament, axò es, no com pronuncien a Esterri o a
Alacant, sinó com a Barcelona, i el francès i el
japonès encara hu pronunciaran més malament, i
p' el filòlec d' assí a cinc cents anys tal escrit serà
completament un enigma, com ho es desgraciadament
per nosaltres en molts de punts la pronunciació
catalana d'un período molt enrera, per exemple
del sigle X, XI o XII.
D' axò resulta que la transcripció fonètica i sols
ella, a dir ver, està cridada a donar a conèxer la
paraula parlada del poble català de totes les co-
marques am tots llurs sons. am totes les gradacions
dels sons, am totes llurs belleses acústiques; està
cridada a conservar tot axò per tots els temps a
venir pera aquells que 's vullen prendre la molèstia
d' estudiar el sentit del sistema emprat per axò.
I si d' aquexa manera una grandiosa abundància
de cabal fiolològic com la que "s replega p' el monu-
mental diccionari de Mn. Alcover, es transcrita segons
Introducció. 9
un sistema fonètic uniform, a- les -hores Catalunya
emprant un procediment que a Itàlia, França, Suissa,
Alemanya, Bèlgica, Rumenia i Nort-Amèrica se
practica per semblants estudis, fa molts d' anys,
am resultat, i que desgraciadament dins Espanya
es casi desconegut.
Desd' ara i d' una manera qu' esperam que la
comprendrà tothom, s' esposarà un sistema de tran-
scripció axí, acomodat a n-el català, fundat i aclarit
demunt la fisiologia dels orgues vocals i demunt
una divisió fonètica dels sons catalans fins avuy
coneguts, i il•lustrat tot amb exemples pràctics.
Fassa Deu que doni 'Is fruyts que son d' esperar.
Breu esplicació provisional de la transcripció
adoptada dius atxuest Manual.
§ 5. El signe s' ha de pronunciar com la lletra
[p]
p en cat. imre.
[bj
h en cat. bona nit, blanch;
cast. buenas, braso; franc.
boir; it. bello.
m
h en cat. faba; cast. Jiaba.
[m]
(veyau Cap. III, no 4)
[m]
m en cat. mare.
[f]
f en cat. foc.
W
V en franc. vÍ7i.
W
t en cat. temps.
[d]
d en cat. handa^ franc. diré.
[8]
s en cat. sant.
10
Introducció.
[A
s en cat. casa; franc, maison.
m
d en cat. cadena; cast. venido.
[1]
(veyau Cap. III, n^^ 13)
[1]
Z en cat. l•lanch; cast. jfa^o.
M
(veyau Cap. III, n» 15)
M
w en cat. noy.
[!■]
r en cat. pare.
[r]
(veyau Cap. III, nO 18)
H
r en cat. «í-a; cast. padre.
[ÏJ
r en cat. rey; cast. rumbo.
[c]
ig en cat. maig; eh en cast.
mucho: c en ital. cewío.
[g]
^' en cat, Joi?e (al principi de
frase); g en ital. gente.
[s]
X en cat. caxa\ eh en franc.
chaise; se en ital. scendo
K
j en cat. xn(jar\ franc, y'owr.
[k]
(7eyau Cap. III, n» 25)
fel
(veyau Cap. III, n» 26)
[/]
(veyau Cap. III, n» 27)
[y]
y en cat. /"ei/a; ?7Z en franc.
(parisenc) hataillon.
[!']
(veyau Cap. III, nO 29)
[I'l
11 en cat. llum; cast. Mamar.
[n'l
(veyau Cap. III, nO 31)
[n'j
???/ en cat. any ; n en cast. ano ;
gn en franc, digne; ital. oí/iií.
[k]
c en cat. ca.sa.
[g]
íjí en cat. gos.
fe]
(veyau Cap. III, n» 36)
Introducció. 11
[\]
(veyau Cap. III, no 37)
[i\
1 en cat. nadal.
fy]
(veyau Cap. III, n» 39)
[v]
(veyau Cap. III, n« 40)
[w]
« en cat. suau.
fw]
vu en cat. divuyt.
[ij
i en cat. fira.
[e]
e en cat. /er; ital. vedo.
[ej
(veyaa Cap. III, n» 45)
[e]
e en cat. veu\ ital. Z/e?Zo.
[^]
e en mallorquí deu (10).
M
« en cat. caxa.
[a]
a en cat. casa\ cast. c«5a.
[a]
a en cat. nadal; franc. ^^aZe.
[9]
0 en mallorquí sol.
[Qj
0 en català foch, cosa; franc.
7>íO;•^; ital. cosa.
[0]
0 en cast. cosa.
[Q]
0 en cat. sohre; franc, chose;
ital. 5o/e.
W
í( en cat.^Jteígr; ow en franc.^'oier.
[i]
(veyau Cap. III, n^ 56)
f?]
(veyau Cap. III, no 57)
[e]
(veyau Cap. III, n^ 58)
W
(veyau Cap. III, no 59)
[a]
(veyau Cap. III, n» 60)
fÇj
(veyau Cap. III, n» 61)
[0]
(veyau Cap. III, no 62)
M
(veyau Cap. III, n» 63)
W
a en cat, fadrí.
Tall vertical p' els orgues yocals.
1. tràquea.
11. gargamelló.
2. laringe.
12. paladar dur.
3. cordes vocals.
13. alvèols.
4. glòtis.
14. llengua.
5. epiglòtis.
15. arrel de la llengua.
6. faringe.
16. part superior de la llengaa
7. fosses nasals.
17. punta de la llengua.
8. cavitat bucal.
18. dents (incisius).
9. paladar.
19. llabis.
0. vela del paladar.
Advertència: Pregam el lector que lletgesca en veu alta
tots els exemples citats en els capítols que
seguexen, pera compeudre millor els sons. Els
experiments descrits s'han d' efectuar amb
els propis orgues vocals.
Els nombres del text se referexen a la ad-
junta representació dels orgues vocals.
Capítol I.
Descripció dels orgues vocals.
§ 6. Tota parla consisteix en fer sortir ayre
dels pulmons, produint al matex temps fonemes a
un 0 varis lloes del conducte que segueix la corrent
d' ayre.
Entenem per fonema, tant els elements acústics
de que 's compon la parla humana, com tot altre
fenomen acústic produit per nostres orgues vocals,
que com p. e. tossir, no s" emplea en la parla.
§ 7. L' ayre passa a través de la tràquea (1)
(fr. irachée, it. irachea, al. Liiftrdhre, llat. trachea)
arribant a la part superior d' aquesta, axamplada
en forma d' embut: la laringe (2) (fr, larynx, nceud
de la gorge, it. laringe, al. KeliUcopf, llat. larynx).
Entre els tendrums que constituexen la laringe se
troben dues membranes movibles, elàstiques i esten-
sibles en forma de llavis, anomenades les cordes
vocals (3) (fr. cordes vocales, it. corde vocali, al.
Stimmhànder, llat. liganienta vocalia o ligamenta
14 Cap. I. Descripció dels orgues vocals.
glottidis). Entre aquestes dues membraues se troba
una obertura d' amplària variable, la glòtis (4) (fr.
fente vocale, it. glottide, al. Stimmritze, llat. glottis
vocàlis).
§ 8. Les cordes vocals estan en posició hori-
zontal. La corrent d' ayre que puja, se topa amb
elles perpendicularment. Degut a sa elasticitat i
movibilitat, les cordes vocals poden pendre dife-
rentes posicions. Tothom que vulga jutjar amb
exactitut els sons d' una llengua, es absolutament
indispensable que 's fassa càrrec d' aquestes posicions.
a) Les cordes vocals poden estar relacsades i
prou separades una d' altra. La corrent d' ayre
que surt, no trobant cap impediment, en passar la
glòtis, no produex cap fonema en la laringe. Si
nosaltres p. e. respiram am la boca oberta ó tancada,
ó bé si entelam un vidre, prenen les cordes vocals
aquesta posició de repòs i d' aquesta manera 1' ayre
surt sense produir cap fonema.
b) Les cordes vocals poden estar tivants y
forsa acostades 1' una de 1' altre. Axis la glòtis
adquireix la forma d' una escletxa que oferex un
obstacle a la corrent d' ayre, la qual, forsant el pas,
frega els marges de les cordes vocals fentlas vibrar
y produint axis una sèrie de vibracions ràpides
i iguals. D' aquesta manera s' origina un fonema:
un tò musical. Si tancam la boca y al mateix
temps cantam una nota musical qualsevulga, aparex
aquest tò aillat. Com en tots els tons musicals, la
Cap. I. Descripció dels orgues vocals. 15
altura del tò dependex també aqüi del nombre de
les vibracions. Aquest ültim estií en relació inversa
de la longitut de les cordes vocals. Com les dones
y els noys tenen una laringe mes petita i les cordes
vocals son mes curtes qu' en els homes, es natural
que les seves veus sigan també mes altes. Ademés,
en un mateix individuu, el nombre de les vibracions
de les cordes vocals pot ésser mes gros ó mes petit
segons que les cordes estiguin mes ó menys tivants.
Aixis nos trobam en condició d' emplear diferentes
altures del tò en la llengua parlada, axo es, de
modularia musicalment.
c) Si les cordes vocals estan separades una
d' altra solament la mitat, la glòtis se troba no
mes una mica oberta. En els marges de les
cordes vocals incompletament tivantes, no s' hi
origina cap tò musical, sinó un soroll fricatiu,
la forsa i caràcter del qual dependex de la ober-
tura de la glòtis. Aquest fonema apareix, quan
exalam am forsa ó bé quan parlam estant en-
reguUats.
§ 9. D' aquestes tres posicions de les cordes
vocals, entren en la fonètica catalana solsament la
primera i la segona. El tò musical produit en la
posició b) està compres en un gran nombre de
fonemes, entre altres en les vocals a, e, i etc. ó en
les consonants b, m, I, n. Anomenam aquest tò 8Ò
de la glòtis (al. Stimmton) i a tot fonema que
contingui aquest sò, donam el nom de sonor (fr.
sonore, it. sonoro, al. stimmhaft).
16 Cap. I. Descripció dels orgues vocals.
Per altre part podem produir fonemes sense
que '1 sò de la glòtis aparega; la posició de les
cordes vocals i la forma de la glòtis es en aquest
cas la descrita en la lletra a). Un fonema sense '1
sò de la glòtis, s' anomena sort. Fonemes sorts no
son un sò musical, sinó un soroll bucal produit
per una fricció. S' originen p. ex. entre la llengua
i les dents, si pronunciam [s] en la paraula sol\ se
produexen entre 'Is incisius superiors y '1 llavi in-
ferior quan pronunciam [f] en la paraula focli.
§ 10. Com a fonemes fonamentalment diferents
tenim doncs de distingir continuament:
1) Tons musicals (Ex.: qualsevulga tò cantat
am la boca tancada).
2) Sorolls bucals (Ex.: el fonema [sj en cat.
sol, ix. soir, ó [s] en cat. matex, fr. chanter).
3) Fouemes mistes que contenen el sò de la
glòtis y al matex temps el soroll bucal (Ex.: el
fonema [z] en cat. casa, fr. maison, o [z] en cat. Ja
Jove, fr. le jour).
§ 11. Com en tots els fonemes existents en la
llengua catalana, se troben sons bucals de varies
classes, podem dividir tots els fonemes, segons
que estiguin ó no acompanyats del sò de la
glòtis, en sonors y sorts.
Son fouemes sorts p. e. [s, s. f, k, t, p].
Els fouemes souors corresponents son [z, z, v.
Cap. I. Descripció dels orgues vocals. 17
Sempre que 's descrigui fonèticament un sò d' una
llengua, s' ha d' indicar si es sort o sonor y 1' estranger
qu' aprèn la pronunciació catalana, té de fiesarse
bé pera emprar el sò de la glotis en el lloc precís.
L'impressió que 'I sò sonor i'l sort fan a la nostra
orella, es molt diferent: en el fonema sonor la corrent d' ayre
deu vèncer una resistència, tant a la glòtis com a qualque indret
de la cavitat bucal, mentres que a n-el fonema sort (soroll
bucal tot sol) falta 1' obstacle de la glòtis. Per consegüent,
eu el derrer cas la corrent d' ayre surt de la boca am major
intensitat. Un fonema sort sona doncs més fort que iin fonema
sonor. Pot un assegurarse comparant la paraula catalana casa
(am [z]), am la castellana casa (am [s]) ò bé articulant les
series [szszszsz . . .] ò [fvfvfvfv . . .]. En la descripció popular
dels fonemes, com generalment se fa en les gramàtiques
d" escola, no fonamentades en la fonètica, se distingex sovint
entre suau y fort (fr. doux — fort, it. dolce — forte, al. tceich
— hart). Desprès d' haver coneguda 1' essència del sò de la
glòtis hem d' evitar aquestes denominacions inexactes.
§ 12. Si volem fer constar si un fonema
qualsevol del catalíL o d' un' altra llengua es sonor
0 sort, farem les següents proves:
la. El fonema que estudiam, el pronunciarem
lo més clar possible; al matex temps ficarem els
dits al forat de les dues orelles.
Si, en articular el fonema, oim un brunzit com
el que produexen les abelles, allavores el fonema
es sonor. Si no oim el brunzit, el fonema es sort.
Aquesta prova es de gran importància, no sola-
ment per el català que vol descriure fonèticament
els fonemes de la seva llengua, siuo per V estranger
Schàdel, Fonètica catalana. 2
18 Cap. I. Descripció dels orgues vocals.
qu' aprèn la pronunciació catalana ó vol assegurarse
en cada fonema si empra ò no correctament el sò
de la glòtis. Ademés, té de verificar aquesta prova
primerament per fonemes articulats separadament,
després per paraules pronunciades a poc a poc.
2a. Pera comprovar el resultat farem la prova
del cant: tot fonema sonor pot ésser cantat ah
qualsevol tò musical ó segons una melodia. En
aquesta prova, es precis que la durada del fonema
se puga prolongar a voluntat, com per ex. en [a, e,
m, n, 1, etc.]. Els sons esplosius, que son de durada
limitada (veyau plana 26), malgrat ésser sonors,
difícilment poden ésser cantats, p. ex. [b, d, g].
Tots els fonemes sorts, ,no poden ésser cantats,
p. ex. [s, s, f].
Pera assegurarse de la manera com en la parla
estan distribuits els fonemes sonors y sorts, se canta
a poc a poc el comensament dels Segadors emprant
els dos mètodes descrits més amunt El resultat es
el següent (els fonemes sorts, no cantables, estan
impresos en lletra groxuda):
Catalunya, comtat gran,
qui t ha vista rica y xilena!
Ara 'I rey nostre senyo{r)
declarada ns té la guerra.
Bon cop de falç, defenso{r)s de la terra!
Nota la. El grau en que una llengua es cantable de-
pendes sens dubte de la freqüència relativa dels fonemes sonors
que posseex. Si observam i contam els fonemes que s' em-
pren en la conversa tirada, obtenim p. ex. el següent resultat:
Cap. I. Descripció dels orgues vocals. 19
entre mil fonemes continuus en trovam de sonors i cantables
en la llengua francesa 760, italiana 770, alemanya 734. La
diferència entre '1 català, que'n té més que l'italià, es a dir,:
793, y "1 castellà que 'n té en terme mitx no més 712, es molt
gran. D'aquesta manera, potser, s' esplica el fet de que per
els estrangers el català soni molt més melodies y més dols
que '1 castellà.
Nota 2». La pronunciació dels sons sonors en
català no oferex cap dificultat als francesos y als italians.
Se comprèn, perquè aquests dos pobles posseexen dius llur
propi idioma i en llurs dialectes la major part d' aquests sons.
Per el contrari el castellà que aprèn el català, troba eu
aquest punt grosses dificultats. Com ell en la seva llengua
no posseex la forma sonora [z, g] dels fonemes [s, c], li es
imposible d' articular els fonemes catalans [z, g, gg, dz, ddz]
que p. ex. no oferexen la més petita dificultat tant als francesos
com als italians. Com a prova d' axò, fan pronunciar al castellà
aquesta frase: setze jutges menjen fetge d'un penjat, en la
qual es precis pronunciar correctament els següents fonemes:
[ddz — z — gg — z — gg — zj. Un castellà adult no 'Is pronun-
ciarà may correctament.
L' alemany trova, eu estudiar la pronunciació del català,
com a fenomes que per llur sò de la glòtis li oferexen certa
dificultat, els metexos qu' en el francès i italià, es a dir [b, g,
d, z, g] i ademés, com en castellà [b, d]. Vegis aquests
fonemes en la esposició següent.
§ 13. Part-demunt les cordes vocals se troben
en la laringe dues membranes de forma semblant,
les cordes vocals superiors (fr. ligaments supérieiirs
de la ylotte, al. obere ó falsche Stinmibander, llat.
ligamenta ventrícidaria), les quals no contribuexen
per res en la producció de fonemes y per axò les
passarem per alt.
2*
20 Cap. I. Descripció dels orgues vocals.
§ 14. La corrent d' ayre, un cop passada la
laringe, se troba am 1' epiglòtis (5) (cast. epiglotis,
fr. épiglotte, it. epiglotta, epiylottide , al. Kelüdeckél,
llat. epiglottis). la qual, en respirar i en parlar,
està sempre uberta y per axò tampoc servex pera
la producció de fonemes. Solament quant fem els
moviments de deglució, s' abaxa com una cubertora
tapant la laringe. D' aquesta manera la protegex
de que no-hi entri cualque cosa de lo que 's menja
0 's beu. Els aliments llisquen per sobre 1' epiglòtis,
com si fos un pont, y s' afiquen dins el canó de
menjar.
Nota. Si menjam y parlarà a la vegada, correm doncs
un grau perill d' enuuegarnos , degut a que, en empassarnos
el menjar, V epiglòtis no està encara completament tancada.
Deslliuram la laringe dels cossos estranys que "s troven entre
les cordes vocals i 1' epiglòtis, comprimint la corrent d' ayre
que 's troba sota les cordes vocals tancades i espeliint-lo
després obrint les cordes momentàniament. Axis pitjam el
cos estrany cap amunt y el fem sortir de la laringe. Del
matex medi ens servim per deslliurar les cordes vocals de
mucositats. El fonema esplosiu que d' aqixesta manera s' ori-
gina, se'n diu tossir.
Sobre un fonema fisiologicament parescut qu' els Alemanys
especialment produexen al comensar la pronunciació d' una
vocal inicial en les llengües romàniques, també en la catalana,
veyau 0. Jespersen, Lehrbuch der Fhonetik, Leipzig und
Berlin 190i, § 76.
§ 15. Un cop sortida de la laringe, la corrent
aérea arriba a la gorja o faringe (6) (cast. faringe,
fr. pliarynx, arrière-houche, it. faringe, al. BacJien,
llat. X)harynx), la part posterior de la cavitat bucal
Cap. I. Descripció dels orgues vocals. 21
que 's pot veure ab un mirall obrint la boca i pro-
nunciant ben clar a.
§ IG. Desd' aquest punt se troben a la disposició
de la corrent d' ayre dos camins per sortir defora.
Pot passar o be através de les fosses nasals (7)
(cast. fosas nasales, fr. fosses nasales, it. cavità
nasale, al. Nasenli'óhle , llat. cavmn nasi) solament
0 bé per la cavitat bucal (8) (cast. cavidacl bucal,
fr. cavité huccale, it. cavità delia bocca, al. Mund-
lióhle, llat. cavitas buccalis) també solament, o bé
per tots dos a la vegada.
§ 17. Les dugués cavitats se troben separades
per el paladar (9) (cast. paladar, fr. palais, it.
palato, al. Gaumen, llat. palatum), la part posterior
del qual, la vela del paladar o el paladar poste-
rior (10) (cast. velo del j)aladar, fr. le voile du palais,
palais mou ò postérieur, it. velo pendulo, parti molli
del palato, al. Gaumensegel , tveicJier Gaumen, llat.
velum palati ó xmlatinum), acaba a n-el garga-
melló (11) (cast. twida ò campanilla, fr. luette, it.
ugola, al. Zapfchen, llat. uvida).
§ 18. Per sortir la corrent d' ayre existexen
doncs les següents possibilitats:
1.) La corrent d' ayre passa no més per les
fosses nasals. La vela del paladar penja relacsada
y la boca se troba tancada. Axò té lloch quant
respiram normalment ò bé ([uant pronunciam els
fonemes [m] o [n].
22 Cap. I. Descripció dels orgues vocals.
2.) La corrent d' ayre passa solament per la
cavitat bucal. La vela del paladar se troba
allavores alsada y tanca el pas através de les fosses
nasals. Axò ocorre, quant pronunciam la major
part dels fonemes, p. ex. [a, i, f, k].
3.) La corrent d' aire passa per la cavitat
bucal y per les fosses nasals al metex temps.
La vela del paladar penja relacsada com en el
primer cas, però la boca se troba oberta, dexant axis
el pas lliure a la corrent d' ayre. Axò passa quant
el francès articula una vocal nasal, p. ex. [à, è] en
les paraules ange [àz], hien [bye] etc.
En català no s' hi troben aquestes vocals nasals.
Nota. Entre les posicions de la vela palatina descrites
en els nombres 2) y 3) existexen també en vàries llengües
romàniques posicions intermediàries. La corrent pot
emprar, com en 2) el pas de la boca, sortint no obstant a
causa d' un alsament incomplert de la vela palatina , quant
menys en petita part, per les fosses nasals. Axò té lloch,
quant parlam de cap de nas, axò es quant fem sortir una
mica d' ayre p" el nas , en pronunciar vocals bucals ò orals.
Aquest grau lleuger de nasalisació existex també en català,
p. ex. en la articulació de [a] final en certes comarques
(Cap.m, n0 64).
§ 19. En passar la corrent d" ayre la cavitat
bucal, se troba amb els següents orgues, les
funcions dels quals son d' importància estraordinària
per la parla.
El paladar (9).
S' estén desde 1 gargamelló (11) fins als incisius
superiors. Hi distingim les següents parts
Cap. I. Descripció dels orgues vocals. 23
a) el garíçanielló (11),
b) la vela (10),
c) el paladar dur (12) (cast. ^^aíarZar duro, fr.
valais moyen, dur, it. 2')arU ossute del pcdato, al.
mittlerer Gaumen, Jiarter Gaumen, llat. cacumen).
d) els alvèols (13) (cast. alveolos, fr. xmlais an-
térieur, le devant du palais, it. imlato anteriore, llat.
alveoli). Aquesta es la part més anterior del paladar
dur situada quasi verticalment.
La llengua (14) es 1' orgue més important; de
la seua movilidat fàcilment ens en donam conte, i
per axò ha proporcionat el nom a la parla. Mitjan-
sant un sistema muscular, estraordinariament com-
plicat, la llengua pot adquirir les posicions més
diferentes y posarse en contacte am totes les demés
parts de la cavitat bucal desde '1 gargamelló fins
a les dents. Hi distingim
a) r arrel de la llengua (15) (cast. la hase, la
raiz de la lengiia, fr. la hase, la racine de la langue,
it. radice delia lingua, al. Zungenwurzel, llat. radix
linguae).
b) la part superior de la llengua (16) (cast.
el dorso de la lengua, fr. le dos, le mïlieu de la
langue, it. il dorso delia lingua, al. ZtmgenrücL•n,
llat. dorsum lingiiae).
e) la punta de la llengua (17) (cast. la punta
de la lengua, fr. la pointe de la langue, it. punia
delia lingua, al. Znngenspitze, llat. axKx linguae).
Les dents (incisius) (18).
Els llavis (19).
Capítol II.
Principis de destiiaiuent
i de descripció dels sons catalans.
A. Consonants i vocals.
§ 20. Molts de gramàtics que no 's preocupen
gayre de la fonètica moderna ni de la fisiologia
dels sons, dividexen els sons d' una llengua en con-
sonants, axò es, sons que sols poden pronunciarse
am r aussili d' un altre sò, y vocals, que per si
metexos se poden pronunciar.
Aquesta definició tan antigua es fonamentalment
falsa. ,? Aont hi ha res que m' aturi a mi ni a negú
de pronunciar totes soles, sense aussili de cap altre
sò les consonants [f, v, m, n, 1, r, s, z etc.]? Aquests
gramàtics anomenen les vocals també sonants perquè
sonen per si metexos. r^Que vol dir sonar'í Si
vol dir ésser perceptible a 1' orella, a-les-hores son
també sonants les consonants [f, s, m ete.], les quals
poden ésser pronunciades ben totes soles i perce-
budes per sí metexes. I sí sonar significa anar
acompanyat del sò de la glòtís (veyau § 9), sí signi-
fica la vibració de les cordes vocals, a-les-hores
sonen les consonants sonores, com [m, n, 1, z etc]
tant bé com les vocals [a, i, u etc.].
A. Consonants i vocals. 25
No existex per lo metex tal diferència entre
consonants i vocals. Abdues maneres de sons poden
pronunciarse per si metexes; el sò de la glòtis, la
sonoritat que tenen les vocals, al menys les cata-
lanes, i) es una senya que duen ensems moltes de
consonants. (Que 's fassa la prova del cant per [a,
e, oj ete. i per [z. m. n, 1]. El resultat es el metex.)
§ 21. La sola diferència fisiològica entre les
vocals i les consonants es la següent: en la pro-
nuncia de les vocals la cavitat bucal no oferex cap
obstacle a la corrent d' ayre. Estú uberta i, prenent
diferents formes, com una cambra de ressonància,
varia el tò que produexen les cordes vocals, el sò
de la glòtis.
En la pronuncia de les consonants el pas a
través de la cavitat bucal es
1.) 0 forsa estret. En aquest cas frega la
corrent d' ayre de diferent manera a n-el punt aout
té llocli r estrenyedat En resulten sorolls bucals
de moltes de maneres, p. ex. [s, f, s, r, 1]; el distintiu
de tots ells consistex en que llur durada pot en-
grossirse tot lo que 's vulla; per axò s' anomenen
sons coutíuuus. Els sons contínuus poden ésser
sorts com [s, f, sj etc. ó sonors com [z, v, zj etc.
2.) 0 completament tancat. A n-aquest cas
la corrent d' ayre queda un moment tallada per
produir, en la desfeta de la taucadura. una petita
1) En altres idiomes hi ha també vocals sense 1 sò de la
glòtis (vocals sordes).
26 Cap. II. Principis de destriament i de descripció.
esplosió. El fonema que 'n resulta s' anomena sò
esplosiu.
Exemples: [p, t, k]. També 'Is sons esplosius
poden ésser sorts, com [p, t, k] ó sonors, com [b, d, g].
Nota 1» . Per comprendre exactament la diferencia entre 'Is
sons continuus i els esplosius, que 's pronunciin aqueys
boldrons de fonemes:
1. [asa, afa, asa, ara, ala]
2. [apa, ata, aka].
A la sèrie 1) pot un , mentres li duri 1' alé , allargar tot
quant vulla la duració de la consonant : [assssss . . . a, affffff . . . a,
assssss . . . a, arrrrrr . . . a, allllll . . . a]. A la sèrie 2) es im-
possible tal allargament.
Nota 2*. Aduc en la restreta durada dels sous esplosius
es possible un allargament. Succeex axò tot allargantse una
mica la tancadura que preceex a 1' esplosió; 1' espay de temps
entre la formació de la tancadura y la seva desfeta resulta
amb axò més gros que lo acostumat. Tals sons esplosius
estesos, allargats, els-e diu l'italià en les paraules fatto,
appo, sacco, etc; l'alemany, el francès i el castellà lliteraris
no posseexen cap sò esplosiu allargat, però si el català, v. gr.
a n-els mots setze [seddze], jutge [gug^o], poble [pQbbla].
§ 22. Si volem per lo metex definir breument
la diferència entre vocals i consonants, porem dir:
Les vocals son fonemes, que llur sòdelaglotis,
per les diferents posicions de la cavitat uberta i
funcionant com a caxa de ressonància, adquirex
diferents gradacions de timbre, i amb aquestes
no 's troba cap soroll bucal.
Les consonants son sorolls bucals, ó continuus
ó esplosius, que 's poden formar tant bé amb el sò
de la glòtis com sense.
B. Destriameut de les consonants. 27
B. Destriament de les consonants.
§ 23. Si volem conèxer i definir exactament
una consonant, necessitam donarli una denominació,
en la qual vaja inclosa una resposta precisa a les
qüestions següents:
1) ,;Es sonora o sorda?
2) f.Com es articulada? {Ma n era íi' articulació)
3) (^Aont es articulada? {Lloc cV articulació.)
Una descripció que passi per alt qualsevol
d' aquests punts, es incompleta, insuficient, sense
valor.
Sobre la diferència entre consonants sonores i
sordes veyau § 11, 12.
Mauera d' articulació.
§ 24. Com ja vérem dins el § 21 pot una con-
sonant ésser o contínua ó esplosiva.
De consonants contínues n' hi ha diferents
categories.
1) Formam una estrenyedat dins la cavitat
bucal, a traves de la qual fem passar la corrent
d' ayre; i se forma un soroll senzill fricatiu, qu' ano-
menam sò fricatiu (en francès consonne fricative,
en al. Reihelaut). Exemples [f, s, z, s, z].
2) Formam una estrenyedat de tal manera que
la punta de la llengua s' apoya ó a les dents ó a
un punt del paladar anterior, am lo qual la corrent
d' ayre se veu forsada a passar fregant per les
voreses de la llengua; i resulta axi una manera
28 Cap. II. Principis de destriament i de descripció.
especial de sons fricatius qui s' anomenen sons
laterals (en francès latérales, llat. marginales).
Exemples [1, }, 1'].
3) Formam un' estrenyedat també per via d' un
orgue tan fàcilment movible com el gargamelló ó
la punta de la llengua. En aquest cas la corrent
d' ayre imprimex a 1' orgue un tremolor, una vibra-
ció; i en resulta un sò vibrant (en al. Zitterlaut).
Exemples [r, r].
4) Un' altra casta de consonants contínues hi
ha, que tenen am les consonants esplosives la pro-
piedat comuna de que per llur producció es ne-
cessari el tancament complet de la cavitat bucal, i
que ensems se diferencien per llur nasalitat dels
sons fricatius, vibrants i laterals (Íntegrament orals,
veyau § 18, 2). Son axò les consonants nasals. La
cavitat bucal es completament tancada, la vela del
paladar està baxada, i 1' ayre entre la vibració de
les cordes vocals surt p' el nas. Exemples [m, n,
u', //].
5) Un aplec de consonant esplosiva i fricativa
i per lo metex un fonema combinat son les con-
sonants africades (llat. affricatae). Se componen
d' una esplosió, am la qual no acaba '1 fonema, com
en [p, t, k], sinó que seguex a n-el metex Uoe el
corresponent sò fricatiu. Exemples [c, g].
§25. Resultat: segons la manera d'arti-
culació distingim les següents categories capitals
de consonants:
continu es
B. Destriament de les consonants. 29
consonants esplosives
„ fricatives \
„ laterals
„ vibrants
„ nasals
„ africades.
Lloc (V articulació.
§ 26. L' esplosió, la fricció, la vibració, la tanca-
dura provenen, segons vàrem veure, de que dins la
cavitat bucal se forma un obstacle. Aquest obstacle
se fa sempre a un punt precisament determinable
de la cavitat bucal.
Si se forma
1) entre '1 llabi superior i 1" inferior, resulta
una consonant hillabial. Ex.: [p].
2) entre les dents de demunt i el llabi
inferior, resulta una consonant llabidental.
Ex.: [f].
3) entre la punta de la llengua i les dents,
resulta una consonant liuguodental. Ex.: [si.
4) entre la punta de la llengua i els
alvèols, resulta una consonant linguoalveolar.
Ex.: [r].
5) entre la part anterior de la llengua i
la part anterior del paladar, resulta una con-
sonant prepalatal. Ex.: [s].
6) entre la part superior (plàj de la llengua
i el paladar dur, resulta una consonant niedio-
palatal. Ex.: [y, k'].
30 Cap. II. Principis de destriament i de descripció.
7) entre 1' arrel de la llengua i la vela del
paladar, resulta una cousouant Yelar. Ex.: [k, g].
8) tant bé entre 'Is dos llabis com entre
l'arrel de la llengua i la vela del paladar,
resulta una consonant bilabio velar. Ex.: [w].
C. Destriament de les vocals.
§ 27. La característica de les vocals es la for-
mació d' una caxa de ressonància dins la boca. Per
llur divisió es decisiva la forma d' aquesta caxa de
ressonància. Ella dependex de la posició de la
vela del paladar, dels llabis, de la llengua i de les
dues mandíbules,
§ 28. Que la posició de la vela del paladar
determina la distinció entre vocals nasals i orals,
ja hu hem vist (§ 18). En català se tracta només
de vocals orals.
§ 29. Si tiram una mica els llabis endevant,
de manera que sols hi quedi una petita obertura
rodona, obtenim vocals arrodonides. Si, per altre
part, la configuració de 1' obertura de la boca no 's
tramuda, obtenim vocals no arrodonides. Que 's
pronuncií i se compari [u, o, o] (arrodonides) am
[i, e, e] (no arrodonides), tot mirantse dins un mirall.
§ 30. La llengua influex en la configuració de
la caxa de ressonància, acostantse ja la part de
devant. ja la part de derrera, ja cap de les
dues, a n-el paladar.
C. Destriament de les vocals. 31
a) si s' alsa la llengua de devant, obtenim les
vocals anteriors (en í\\ voy elles d'avant ó palatales\
en al. Vorderzungenvoliale). Ex.: [e, i].
b) si s' alsa la llengua de derrera, obtenim les
vocals posteriors (en fr. voyelles d'arriere ó vélaires\
en al. HinterzungenvoTiale). Ex.: [u, o].
Qualsevol se 'n pot convèncer am 1' ajuda d' un
mirall.
§ 31. Ademés del punt de la part superior de
la llengua que s' acosta a n-el paladar, mentre se
produex una vocal, es important també la mida
d'aquest acostament, axò es, la distancia entre
la part superior de la llengua i el paladar.
D' aquexes distàncies, que dependexen també d' una
major o menor abertura de les mandíbules, n' hi
pot haver un nombre illimitat. En la llengua cata-
lana però, n' hi ha sols un nombre limitat.
Quant més s' alsa la llengua de devant ó de
derrera, més tancada es la vocal produida; quant
més poc s' alsa la llengua, més iiberta es la vocal
formada.
Per conèxer 1' amplària de 1' abertura, que "s
posi '1 dit demunt la llengua y que 's pronunciïn
unes desprès de les altres [i, e, e, ç, e] i [u, o, o, ç, o].
§ 32. Ordenant ara amb un scliema les vocals
catalanes tant segons el grau de llur abertura ó
tancament, com també segons llur caràcter com a
vocals anteriors i vocals posteriors, i com arrodonides
i no arrodonides, resulta la següent figura.
32 Cap. II. Principis de destriament i de descripció.
Schema I {Vocals üvantes).
Alsameut de la
part anterior de la
llengua. (Vocals an-
teriors 0 paladials.)
\
Alsament de la
part posterior de la
llengua. (Vocals
posteriors o velars.)
Distancia mes petita
u
/
\
/
\
/
rr
ei
Oi >
^
=2
CJ
CJ
ei g^
ei
r-,
T!-S 1
"in
m
P.
o
rr
/ \
/ \
= e
\ /
a
La distancia entre '1 punt alsat de la llengua i el paladar
se fa sempre mes grossa segons la direcció de la fletxa. Si eu
la pronunciació d' aquexa sèrie de vocals un apoya suaument un
llapis Uarc demunt el pla de la llengua i 1' assegura am dos
dits de la man dreta devant els llabis, qualsevol se pot con-
vèncer fàcilment de la variació de tal distancia.
D' aquexes vocals son arrodonides: [u, o, o, o, o]
no arrodonides: [i, e, e, e, e, a, a, a].
§ 33. Totes aquestes vocals son produides amb
una estensió notable dels respectius muscles dels
orgues vocals. Les anomenam per axò vocals
tivantes (fr. voyelles tendues). Com a tals son
idèntiques a les vocals del francès, italià i castellà,
que son igualment tivantes.
C. Destriament de les vocals. 33
§ 34. El català posseex, però, ademés d' aquexes
vocals tivantes una segona sèrie de vocals, que son
produides amb els muscles mes o menys relaesats i
se pronuncien en les silabes no accentades. Ano-
menam aquexa segona categoria vocals relaesades
(fr. voyclles relàchées) i les representam posant un
devall els signes de les vocals tivantes.
§ 35. Teorèticament se pot imaginar la següent
sèrie de vocals relaesades. que '1 lector pot produir
pronunciant les corresponents vocals tivantes breument
i amb una estensió dels muscles mes petita.
Schema II (Vocals relaesades).
(L' ordre es el metes que eu lo Schema I.)
i U
° \ / ^
e 0
° \ / °
e 0
°\ /"
§ <?
/ ^ ' \
/ a a \
a
D' aquexes son arrodonides: [u, o, o, o, o].
§ 36. Dins els dialectes catalans n' hem trobades
de vocals relaesades fins ara les següents:
Scbüdel, Fonètica catalana. 3
34 Cap. II. Principis de destriament i de descripció,
i U
^ / ■
e /
e 0
° \ / °
e 9
\ /
a
Dins la ressenya sistemàtica no més donarem
exemples d' aquestes. Es molt verosimil que dins
les variedats de la llengua catalana, fins avuy no
eseorcollades encara, existesquin també les altres
vocals relacsades.
Pertany a la categoria de les vocals relacsades
una vocal, que dins el català pren en tot concepte
una situació aillada, que no demostra ni alsament
de la llengua adevant ni aderrera, la vocal [a].
Veyau § 47, no 64.
§ 37. Si volem determinar am quines vocals
de les qu' acabam d' ordenar sistemàticament, son
idèntiques les vocals de qualque paraula catalana
segons la pronuncia de qualque comarca o de qualque
individuu, es incondicionalment necessari, no sols
sapiguer exactament quina significansa tenen els
signes vocals fonètics, emprats més amunt, sinó
també conèxer en la paraula que s' ha d' escriure
fonèticament, el grau de tancament ó d'abertura
de la vocal i sentir tot d' una si tal vocal es tivanta
Cap. III. Descripció sistemàtica del sous. 35
0 relacsada, si es arrodonida ó no arrodonida.
Per axò cal una bona orella musical i un cert exercici,
que qualsevol, encara que no siga filòlec, pot molt
bé apropiarse per via de la següent ressenya i una
exacta observació de les seves particularitats.
Capítol III.
Descripció sistemàtica dels sons
de ia llengua catalana.
Els lectors catalans d'aqiiex Manual, parti-
cularment aquells que pronuncien el català segons
la pronuncia de les comarques valenciana, pire-
nenca, rossellonesa, de les Balears o d' Alguer,
els-e fatx avinent que 'Is exemples que jo cit
am transcripció fonètica, sempre que no 's fa
notar espressament lo contrari, pertenexen a la
pronúncia que brolla de la boca d" un català
barceloní ilustrat. El qui posseex aquexa pro-
nuncia metexa, per estar segur, en la següent
descripció sistemàtica, a n-e quin sò o matis de
sò me referesc, lo més avengut es que lo primer
pronunciy fort, en veu alta, l'exemple de que 's
tracti, per entendre am tota exactitut demunt el
fonament de la seua pròpia pronúncia les meues
esplicacions teorètiques, ün mallorqxií, un valencià,
un rossellonès al contrari, si procedia axi, respecte
de molts de sons o d'exemples, cauria en error
per motiu de la seua pronúncia de tals exemples,
3*
36 Cap. III. Descripció sistemàtica dels sons.
que 's decanta de la barcelonina. Per aquests tals
el camí pràctic es el contrari : els-e cal, prezindint
de la proniincia local lh;r, primerament pronunciar
exacte el sò corresponent segons la descripció que
jo don fonamentada demunt la fisiologia dels
orgues vocals, per comprendre dit sò fonèticament.
A. Consonants.
§ 38. I. Consonants hillahUíls,
1. La consonant billabial explosiva sorda.
Fon.: [p]. Ort.: p, h.
Ex.: jiago [pagu], palma [pairas], palla [pal'o],
pais [p8is], pagès [pazçs], paret [paret], i^ex [pesj,
jmdent [pucten], j;oaZ [PY^^^J^ mapa [mapa], 2)lou
[plçu], p>riíner [prime], Josep [giizep], filosop [filu-
zop], adop [adop], corh [kçrp], corbs [kçrps], aixam-
plar [asempia].
Hi ha qu' observar que la p final eu V ortografia
ordinària representa el sò [b], si la paraula següent
commensa amb un sò sonor, v. cap hou [kab bçu],
cap gat [kab gat], però cap sac [kap sak]. D' altra
banda, el sò [p] en la grafia ordinària s' escriu
devegades am b, p. ex, a n-els mots absolt [Qpsçl:],
abstenir [epstani], abstracte [apstrakta], observar
[upsarba], observació [upsarbasyo] , obscur [upskur].
Faltes dels estrangers: En les altres llengües
romàniques literàries [p] se pronuncia exactament
com en català. Ben diferent de [p] es el sò alemany
[p], en r articulació del qual seguex a la desclosa
Consonants billabials. 37
de r occlusió (esplosió) una forta aspiració [ph], la
(jual no ocorre en català i s' ha d' evitar absoluta-
ment. Lo metex succeex amb els sons [t] i [k], que
r alemany aspira igualment. La diferència entre la
pronúncia romànica de [pa, ta, ka] i 1' alemanya se
funda en qne en la romànica en la desclosa de
V occlusió les cordes vocals tot d' una se clouen i
comensen a vibrar per produir la vocal que seguex,
mentres que en la pronúncia alemanya entre una i
altra funció (producció de la consonant i de la vocal)
se passa una mica de temps, durant el qual la cor-
rent d' ayre frega les cordes vocals que s' acosten a
poc poc i se produex un sò aspirat. Per evitar axò,
que s' avesi l' alemany sovint a la pronunciació aviada
de [papapapa . . .], [totototo . . .], [kekekeke . . .].
Tr.: B.. A.. G., Ph.: [p].
2. La coiisouaut ])illabial explosiva sonora.
Fon.: [b]. Ort.: h, v.
Ex.: hahau [babau], habieca [ba'byeka], bacallà
[bakal'a]. bala [baia], bescuyt [baskuit], bèstia [bestya],
biaix [bias], blanch [bla;/], boca [boka], bomba [bombo],
bras [bras], bresca [breska], brunsir [brunzi], bunyol
[biin'çl], bou [bçii], advent [adben], considerable
[kimsiciarabbla], diable [dyabbla], afable [afabblo],
dexeble [dasebble], fibla [íibbb], noble [nQbbb], doble
[dobbla], poble [pobbla].
El sò [b] no s'ha de prendre p' el sò fricatiu
[b] (n*^ 3), i en català sols existex en els casos
següents:
38 Cap. ni. Descripció sistemàtica dels sons.
1) A principi de paraula
a) si la paraula comensa una frase o vé després
d' una pausa del parlar, p. e. hestia [bestye], hresca
[breska], però tma hestia [uno t)esty8], la hresca [la
t)resk8].
b) si la paraula que li va devant acaba en m
0 h, p. e. im hescuyt [um baskuit], cap hestia [kab
bestya], etc; però tres hesties [trez bestyas]. el hras
[el 'bras] etc. derrera altres consonants.
2) A l'interior d'una paraula després de [m] i
sovint després de [s], p. e. homha [bombo], hishe
[bizba] (i [bizba]).
El sò [b] existex a 1' interior d' una paraula
també devant [1], però llavò se pronuncia axamplat,
axò es, s' allarga una mica més 1' occlusió que pre-
cedex a 1' esplosió. Un tal axamplament el re-
presentam fonèticament posant dues vegades la
lletra: nohle [nobblo] etc. Devora aquexa pronúncia
axamplada de la [b] devant [1] n' hi ha un' altra
sense sò de la glòtis, molt estesa en català: pohle
[pQplo], dexehle [dosepla] etc.
Faltes dels estrangers: [b] es idèntic am la
[b] francesa i la [b] italiana, lo metex que la [g] i
la [d] catalanes am les corresponents francesa i
italiflf^-li. Els pertanyents a abdues nacions no co-
met .». cap falta en la producció d'aquests tres sons.
Al contrari els representants de certs dominis dia-
lectals alemanys sols després" d' un exercici molt
llarc arriben a porer articular amb el sò de la
Consonants billabials. 39
glòtis [b], [d], [g]. Es que pronuncien casi [p], [t],
[k] en lloc d" aquelles altres sons. Per evitarho ha
mester 1' alemany aprendre abans els aplecs de sons
[mb], [nd], [;/g] tal volta en [mba], [nda], [//ga],
aont procuri decantar el sò preliminar de [m, n, rj]
a poc poc sens alterar la sonoritat de [b, d, g].
Tr.: B., A., G., Ph.: [b].
3. La consonant l)illal)ial frieativa sonora.
Fon.: [b]. Ort: h, v.
Ex.: un obre [un abra], cabra [kabra], abadia
[abadia], abaixar [abasa]. avens [abens], abatre
[abatrà], abocar [abuka], una vegada [una bagacla],
portaba [purtaba]. Ja vaca [la baka], gabaig [gabac],
una bresca [una breska] (però un bresol [um brasçi]),
caball [kabal'], cabell [kabel'], pebre [pçbra], malba
[maiba], una bona nova [una bçna nçba], no vuy
beure [no buy bçura].
Aquest sò no s' ha de prendre ni per [b] (n^ 2),
qu' es un sò esplosiu ni per [v] (n^?), qu' es llabi-
dental. De manera qu' un català metex, que resulta
desorientat per 1" estat de confusió de les ortografies
ordinàries, cal que 's prevenga per no fer confusions
en haver d' escriure fonèticament la seua llengua, i)
Per distingir la manera d' articulació de [bl i [b].
*) Veyau per es. P.Fabra, Contribució, p. 19, aout'vJu:
,.b: es la b de cambi e la de rebi." Axò no es exacte. En
Fabra i amb ell tot català pronuncia [kanibi] amb [b], però
[rebi] amb [b].
40 Cap. m. Descripció sistemàtica dels sons.
compari '1 català del continent am molta de cura
hala [bala], hesüa [bestye], hoca [boka] (tot axò
pronunciantho a principi de frase) amb una hala
[una bala], una hestia [una bestya], la hoca [la boka]
(pronunciantho sense pausa entre 1' article i el
sustantiu).
P' el mallorquí qu' encara té la llabidental [v]
(veyau n^ 7) es més gros el perill de confusió.
Faltes dels estrangers: Ni '1 francès ni
r italià posseexen [b] en llur llengua, tan poc com
r alemany del Nort. Ells sustituexen per axò sovint
malament, sense uotarho la [b] per la [v]. Els-e
cal observar que [b] es billabial. L' alemany del
Sur no hi troba cap dificultat en la [b], puys la
seua llengua posseex tal sò; comparau [b] dins
r alemany del Sur aher [abar], lieher [libar], Wein
[bain], Wasser [basar], però dins l' alemany del
Nort [aba, liba, vain, vasa].
Tr.: B., A.,°G.: falta, Ph.: [x:\
4. La consonant billabial nasal sorda.
Fon.: [m]. Ort: m.
Segons diu la precedent definició fisiològica, se
fa r occlusió de la boca en la producció d' aquest
sò amb els dos llabis (billabial); la corrent d' ayre
es conduïda p' el nas (nasal), sense vibració de
les cordes vocals (sorda). Si executam aquesta
articulació, no conseguim cap fonema aciistic. Allà
ont surt [m] en sa forma pura, com dins la paraula
Consonants billabials. 41
andalussa mihmo [mimmoj (en lloc del castelhí
misnio), se fa una pausa ben curta en la secuència
dels fonemes. Aquesta [m] pura, que durant tota
la seva durada es sorda, no existex dins dialectes
catalans, en quant íins avuy los conexem. Al
contrari, posseex el catald dues gradacions diferents
entre [m] i la sonora [m] (veyau n^ 5) que per mes
simplificació les representam totes dues per [m].
1) Si la billabial nasal [m] a l' interior de
paraula seguex un fonema sort, la seva primera
mitat es sorda i la segona mitat es sonora; comensa
Uavò la articulació billabial nasal una mica primer
que 1 tò sonor.
Ex.: enhisiasme [Qutuzyasma], catalanisme [kata-
lanisma], caciquisme [kosikisiiia], separatisme [saparQ-
tismo), reumatisme [raumatisma], (Aquestes paraules
se pronuncien també [ontuzyazma, katalanizma,
kasikizma, saparatizme, raiimatizma]. Comparau en
francès (parisenc) [-sm] en prisme [prism], rumatisme
[rümatism], entJtousiasme [àtuzyasm], que 's pronun-
cien en la parla provincial amb [-zma]: [prizma,
rtimatizma, àtuzyazma]).
2) Al revés, si [m] va devant un fonema sort,
desaparex ja durant 1' articulació de [m] el íh sonor.
La [m] es en tal cas sonora sols durant la seva
primera mitat.
Ex.: ample [ampla], comte [korata], comtat
[kumtat], consumpció [kimsurasyo], redemptor [ïa-
damto], amfiteatre [amíitaatra], triomfar [trimnfa].
42 Cap. in. Descripció sistemàtica dels sons.
confés [kiimfes], compres [kuipprçs], circumferència
[si rkumfarensya] , circumstancies [sirkumstansyosj,
hescomptar [baskumta].
En la nostra transcripció significa doncs el signe
[m] una [m] que ó a n-el principi ó a la fi de la
seva durada es sorda. Qualsevol fent les dues
proves que p" el sò de la glòtis indicam (§ 12)
se pot convèncer del caràcter d' aquestes dues
formes de [m].
Tr.: B., A., G.: falta. Ph.: [m].
5. La consonant billabial nasal sonora.
Fon.: [m]. Ort.: m, n.
Ex.: maduxa [meduss], maig [mac], major [mQzo].
magestat [niezastat], menjar [manzaj, mineral [minQ-
rai], mocador [mukedo], montanya [muntan'a], muni-
cipi [munisipij. mustela [miisteta], cami [konii].
camisa [kemiza], demanar [damona], ram [ram].
raliim [raim], portem [purtem] (però nosaltres jporte^nl
tresjtnocadors [nuzattras'purteni^tre z'mukados]).
En r ortografia ordinària devegades la [m] es
representada per «: v. gr. convenir [kumbani], con-
versa [kumbersa], enveja [ambeza], enjvaries ocasions
[am^baries iikazyous], U7il)0tijvi [um"bom"bi].
[m] existex també com a sò axamplat, amb una
durada més grossa; per ex. commoure [kummçurQ],
immens [immens], immortal [immurta}].
Tr.: B., A., G., Ph.: [m].
Cousonauts llabideutals. 43
§ 39. II. Consonants llahidentals.
6. La consonant llabidental fricativa sorda.
FoD.: [f]. Ort: f.
Ex.: focli [ÍQk], jlux [flus], fingit [finzit], fexuc
[fasuk], falta [falta], fumar [fuma], Serafí [sarafi],
haf [baf], axafar [asafa], confés [kurafes].
Tr.: B., A., G., Ph.: [f].
7. La consonant llabidental fricativa sonora.
Fon.: [v]. Ori: v, h.
Ex.: mallorquí verge [verza], venir [voni], vaig
[vac], anava [anava], veurd [véura].
Aquest sò es idèntic am la v del francès vin,
italià vino, la iv n ort -alemanya de Wasser, però es
diferent de la v castellana de vino [bino] ó el vino
[el bino], i de la 6 de haba [atja]. La [v] no existex
dins el català literari de Barcelona ni dins els
Pireneus. Aquest sò, en quant la poca conexensa
actual dels dialectes catalans en permet una dilimi-
tació, se troba sols a Mallorca, i) a n-el VendrelP)
i una part del Camp de Tarragona.^) 3)
Tr.: B., A., G., Ph.: [v].
*) Veyau els testes fonètics eu „Mundartliches aus Mallorca".
2) Segons notes de Mossèn Alcover de la seva escursió de
1902 (comunicació de Mu. Alcover).
') A Eeus i Valls (comunicació de Mu. Alcover).
44 Cap. ni. Descripció sistemàtica dels sons.
§ 40. III, Consonants linguo dentals.
8. La cousonaut Imguodental explosiva sorda.
Fon.: [t]. Ort.: t, d.
Ex.: talent [talen], tela [tela], tia [tia], to [tç],
truyta [truita], fet [fet], colltort [kíj^rtort] , cohet
[kuet], clot k^Qt], de hat a hat [da tiat a bat], anèc-
dota [anegduta], adquirir [atkiri].
Faltes dels estrangers: veyau §38,1.
Tr.: B., A., G., Ph.: [t].
9. La consonant linguodeutal explosiva sonora.
Fon.: [d]. Ort: d, t.
Ex.: dama [dama], dansa [dapsa], dany [dan'],
delme [deima], diumenge [diumenza], dona [dçna],
dolor [diilo], banda [banda], pondre [pçndra], gendre
[gendra], vendre [bendra], Andreu [andreu], Andorra
[andorrà], Andalús [andalús], cendre [sçndra], admirar
[admira], advent [adbenj.
[d] se troba sols a principi de frase i derrera
im' altra consonant; veyau [dçna], però [une dçna] i
els exemples citats dins el nO 12.
Tr.: B., A., G., Ph.: [d].
10. La consonant linguodental fricativa sorda.
Fon.: [s]. Ort.: 5, ss, ç, c, z.
Ex.: sant [san], grossa [grçsaj, cel [sçl], gràcies
[grasyas], plaça [piasa], força [fçrsa], hraç [bras],
llaç [l'as], arròs [arcs], cent [sen], citra [sitra], cordis
Consonants linguodentals. 45
[korks], cabussar [kobusa], assignar [esikna], zoologia
[siiuluzia], ííona [sono], calsa [kalso], balsem [baisam].
La [s] catalana no es del tot idèntica am la
francesa, italiana i alemanya. La llengua adevant
forma, es ver, com dins aquestes altres llengües una
canal, però no obstant la fricció no 's fa sols entre
la llengua i les dents, sinó també entre la llengua
i els alvèols.
L' estranger ha d' observar, que la [s] catalana
torna [z] tan promte com se troba, en l' interior de
paraula o de frase, devant una consonant sonora:
p. ex. esdevenir [ozdabani], esmorsar [azmurza], les
bales de plom [l9z balaz do plom].
Tr.: B.: [s], A.: [s, ç]. G., Ph.: [s].
11. La eonsoiiaut liuguodental frieativa sonora (I),
Fon.: [z]. Ort.: s, z.
Ex.: explosió [aksphizyo], adhesió [adazyol, camisa
[komiz8], calze [kaiza], besar [boza], casa [kaza],
casar [koza], endinsar [andinza], alsina [alzina].
Sobre la manera de pronunciaria veyau no 10.
Tr.: B.: [z], A.: [s, z], G., Ph.: [z].
12. La consonant linguodental frieativa sonora (11).
Fon.: [d]. Ort: d.
Ex.: abadia [abadia], adobar [adiiba], badallar
[badal'a], cadena [kadena], freda [freda], pujada
[puzada], vegada [bagadaj.
46 Cap. III. Descripció sistemàtica dels sons.
La fricció té lloc entre la punta de la llengua
i la cara de derrera dels incisius, i)
Tr.: B.: [ó], A.: [d], G.: [z], Ph.: [Ò].
13. La consonant linguodental lateral sorda.
Fon.: [1]. Ort: I
Ex.: pla [pla], ploure [plçura], pluja [pluza],
fluix [flus].
El sò [1] es en sa primera part sort si seguex
immediatament un sò sort. A [pla] ete. eomensa
la vibració de les cordes vocals sols durant 1' arti-
culació de la [1]. Devora la pronuncia de [1] hi ha
en tal cas també [i] (veyau no 37),
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [IJ.
14. La consonant linguodental lateral sonora.
Fon.: [1]. Ort.: I
Ex.: les bèsties [bz tiestyas], a la nit [b la nit],
alegrar [alogra].
L' opinió de qu' aquest so segons la pronuncia
del continent català existex en forma axamplada en
les paraules col•legi, expel•lir es un' errada en que
incorrem si, en lloc d' atendre a n-el sò, només mos
miram la lletra. Se pronuncia [kulezi] i [dkspali]
a Barcelona.
Tr.: B., A., G., Ph.: [1].
^) En P. Fabra sembla no distingir la [d] de la [d], v. op
cit. 19: „(í: es la d de renda ò la de freda"'.
Consonants liugiioalveolars. 47
15. Lii cousouaut lingiiodeutal uasal sorda.
FoD.: [ri]. Ort: n.
Ex.: balansar [balansa], carnsalada [kansalada],
cens [sçns], corns [koriis], planta [planta], planxa
[plans9], plansó [plsnso] (i [plamsoj).
El gò [n] es, en la seva derrera part, sort, si li
segnex nn fonema sort.
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [ç].
16. La eousonaut liugiiodeutal nasal sonora.
FoD.: [n], Ort.: n.
Ex.: àngel [anzai], enllestir [anl'asti], convenir
[kumbani], gran [gran], nou [nçu], niu [niu], noya
[nçya].
Tr.: B., A., G., Ph.: [n].
§ 41. IV. Consonants lingiw alveolars,
17. La consonant lingnoalyeolar fricatira sonora.
Fon.: [r]. Ort.: r.
Ex.: cera [serà], cirera [si rera], mare [mara].
Aquest sò frieatin es articulat en el metex lloe
que '1 vibrant ordinari [r] (n» 19) i [r] (n» 20). Del
vibrant articulat amb un sol moviment de la llengua,
se 'n diferència en que la llengua anterior no" s mou
per amunt i per avall i per lo metex no vibra, sinó
que sense aprimarse s' arramba relativament a poc
poc a les alveoles. I axi, com am tots els altres
sons fricatius, se forma una estrenyedat.
48 Cap. III. Descripció sistemàtica dels sous.
Aquest sò, segons sembla, no 's troba a totes les
regions.
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [j].
18. La cousouaut liuguoalveolar vibrant sorda.
Fon.: [r]. Ort: r.
Ex.: art [art], corh [kçrp], cordi [kork], mort
[mort], sort [sort], aspre [aspra].
Aquest sò devant i derrera un fonema sort es
articulat exactament en els metexos casos i d' una
manera anàloga que la [m]. Yevau n*J 4.
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [v].
19. La consonant linguoalveolar yibrant sonora.
Fon.: [r]. Ort.: r.
Ex.: ara [ara], assahorir [asatjiiri], hrusir [bruzi],
ccndre [sendra], cor [kçr], jurar [gura].
Faltes dels estrangers: Aquest sò oferex cap
dificultat a n-els castellans, italians i francesos del
sur. Al contrari p' els francesos del nort, especial-
ment p' els parisencs es casi impossible de produir,
per quant en llur idioma la r consistex en una
vibració del gargamelló (r uvular). Molts d" ale-
manys troben la metexa dificultat. Sols un llarc i
enèrgic exercici, particularment V articular depressa
[dadada . . .] empenyent fort la corrent d' ayre cap
adefora, pot dur a una pronunciació avenguda, justa.
El sò se compon de 1 — 3 vibracions. La llengua
de devant fa volta cap amunt, i retirantse 'Is muscles
Consonants prepalatals. 49
cap enrera, torna molt prima i movible, i axi pega
ben ràpidament a n-els alvèols. Amb axò 's dis-
tingex [r] de [r] (veyau més amunt).
Tr.: B.: [rj, A.: [r], G.: ?, Pli.: [rj.
20. La consonant linguo-alveolar vibrant sonora
prolongada.
Fon.: [r]. Ort.: r, rr.
Ex.: arrancar [ara^ka], arrel [arei], arròs [arcs],
colrar [kiiira], conreu [kunreuj. terra [teraj.
Se diferencia de la [r] per un nombre més gran
de vibracions y es idèntica ab la r castellana en
rerj, ab la rr italiana en terra, azurro. La [r] se
pronuncia 1" quan es inicial de paraula ò de silaba,
2° entre vocals. En aquest cas s' escriu rr en
r ortografia usual.
Tr.: B., A.: falta, G.: ?, Ph.: falta.
§ 42. F. Consonants iwepalatals.
21. La consonant prepalatal affricada sorda.
Fop-: [c]- Ort.: tx, tg, tj, ig, g.
Ex.: boig [bçc], butxaca [biièaka], capritx [kapric],
cotxe [koèa]. fuig [fuc], maig [maèj, mitg [mitj, mig,
mitx) [miè], veig [bec].
Es idèntica ab la eh castellana en muchacho j
ab la c italiana en cento.
Faltes dels estrangers: L' alemany no deu
confondre aquest sò ab la seva f més scJi {= [i] + [s]
de la nostra transcripció fonètica). La [c] comensa
Schadel, Fonètica catalana. 4
50 Cap. ni. Descripció sistemàtica dels sons.
ab una oelusió prepalatal (no dental, com la [t]), y
al obriria aparex el sò fricatiu que s' articula en el
matex lloch.
Tr.: B.: [t§], A.: [c], G.: [te], Ph.: [tj].
22. La consonant prepalatal aíft'icata sonora.
Fon-: [g]. Ort.: g, tg.
Ex.: fjermd [gorma], gerra [gçraj, gesticulador
[gestikuiado], gipó [gipo], girar [gira], gitana [gitana],
mengés [menges]. Prolongada: adjunt [Qggunj, coratje
[kuragga], coratjós [kuroggos], jutge [gugga], viatge
[byagga].
Aquest sò se distingex solsament per la sonoritat
de la [c]. Els francesos y els italians y la major
part dels alemanys el pronuncian sensa dificultat.
La seva forma prolongada es la més fàcil pera els
habitants de l' Itàlia central y meridional (cf. ital.
l^eggio [peggo]). S' ha d' observar que la ge, i
solsament al comensament de la frase y després
d' una pausa sona com [g]. Se diu [garma], però
[^\ meu Z9rma]. [g] entre vocals se cambia en [z].
Faltes dels estrangers: Per els castellans la
[g] es molt difícil. Generalment la substituexen per
la [c] ò la jota.
Tr.: B.: [dz], A.: [g], G.: [dj], Ph.: [dj].
23. La consonant prepalatal frlcativa sorda.
Fon.: [s]. Ori: x, ix.
Ex.: aixam [osam], aixerit [asorit], aiximplar
[osimpla], aixordar [asurda], amoixar [amusa], biaix
Consonants mediopalatals. 51
[bi;i§], caixa [kiú^], coixa [kosa], feix [fes], gruixa
[grusa], guix [gisj.
Tr.: B, A.: [s], G.: [c-], Ph.: [J].
24. La cousouaut prepalatal fricativa sonora.
Fon.: [z]. Ort.: g, j.
Ex.: hrugit [bruzit], fageda [f9zçct8], intelligencia
[intalizçusye], llegenda [l'ozenda], ^)ií/ar [piiza],
sovintejen [suliintezan].
Tr.: B., A.:°[z], G.: [j], Ph.: [3].
§ 43. VI. Co^isonants mediopalatals,
25. La cousonaut mediopalatal explosiva sorda.
Fon.: [k']. Ort.: c, eh.
Ex.: mallorquí a ca vostra [a k'a vostra], cambra
[k'ambra], cansar [k'ansa], cap [k'ap], crech [krek'],
sac [sak'].
Aquest sò existex no més a Mallorca, ahont, en
ésser final, pren el caràcter d' una affricata, axò es
r explosió està acompanyada del sò fricatiu medio-
palatal sort, el qual si bé es cert que dura poc, pot
percebre-se ben distintament.
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [c].
26. La consouaut mediopalatal explosiva sonora.
Fon.: [g'l Ort.: g, gu.
Ex. mallorquí: agués [ag'es], digué [dig'e], em-
pagueidora [ampag'aidçra], gana [g'ana], pegar [pag'a],
vengué [vawg'e].
4*
52 Cap. III. Descripció sistemàtica dels sons.
La manera y '1 llocli d' articular aquest sò es-
clusivament mallorquí son els matexos que per la
[k'], de la qual la [g'] se diferencia solsament per
la sonoritat.
Tr.: B., A., G.: falta, Pli.: [j].
27. La consonant mediopalatal fricativa sorda.
Fon.: [/].
Ex.: veyau n^ 25.
Hem observat fins ara aquest sò únicament com
a segon component en la [k'] final mallorquina.
Tr.: B.: [/], A.: falta, G.: [ç], Ph.: [çj.
28. La consonant mediopalatal fricativa sonora.
Fon.: [y]. Ori: y.
Ex.: feya [fçya], yo [yç], íjodo [yQdu].
En un gran nombre de dialectes del Ampurda y
d' algunes valls dels Pirineus axis com de Mallorca
aquest sò s' articula en lloch de la [1'] bax especials
condicions. Se diu per ex. [aguya] [agulla) a Olot,
Camprodon, Ribas, Ripoll, Pobla de Lillet, Berga,
Manresa.
Tr.: B.: [y], A.: [j], G.: [y], Ph.: [j].
29. La consonant mediopalatal lateral sorda.
Fon.: [!']. Ori: 11
Ex.: cavalls [kabal's], miralls [miraj's], ulls [ui's].
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [^j.
Consonants mediopalatals. 53
30. La consonant niediopiílatal lateral sonora.
Fon.: [!']. Ort.: ïl.
Ex.: all [aV], anyell [an'eV], avallar [gitarà],
enllaçar [onl'gsa], enllestir [anl'asti], llaç [l'as], lliure
[l'iuro], llop fl'op], llum [l'um], senzill [sanzil'], ull [ui'].
Els francesos del siir, els italians y els castellans
posseexen la matexa [1'].
Faltes dels estrangers: Els francesos del Nort
ban d' evitar el pronunciar [y] com en hriller [briye],
hataïlle [batay].i) Els alemanys generalment cometen
la falta de sustituir la [1"]. que no posseexen, per la
combinació de [1] (dental) -}- [y]. Per aquests darrers
es extraordinàriament difícil de pronunciar una [1]
inicial.
Tr.: B.: [ly], A.: [1], G.: [1], Ph.: [l\
31. La consonant mediopaLital nasal sorda.
Fon.: [n']. Ort: ny.
Ex.: anys [an's], hanys [ban's], punys [puií's].
Tr.: B., A., d.: falta, Ph.: [ji].
32. La consonant mediopalatal nasal sonora.
Fon.: [n']. Ort.: ny.
Ex.: any [an], hany [ban'], àhonyar [abun'a],
enginy [anzin'], guinyar [gin'a], llenya [l'en'a], putiy
[pun'].
') Aquesta falta està continguda en VAhrégé de grammaire
catalane d' En Foulché-Deibosc, ahont parla de 11.
54 Cap. III. Descripció sistemàtica dels sons.
Lo qu' hem dit abans de la [1'] valgui també per
la [n'].
Faltes dels estrangers: Els alemanys sub-
stituexen falsament la [n] per la [n] (dental) + [yj.
Tr.: B.: [ny], A.: [ü], G.: [n], Ph.: [ji].
§ 44. VII. Consonants velar s,
33. La consonant Telar explosiva sorda.
Fon.: [k]. Ort.: c, qu, cJi.
Ex.: accent [Qksen], acció [aksyo], amich [amik],
cap [kap], comensar [kumansa], conreu [kunreu], cor
[kçr], corh [kçrp], excedir [eksedi], excitar [aksita],
foclis [fçks], qualitat [kwalitat], quart [kwart], quedar
[kecla], quefe [kefa], quilla [kil'a], quimich [kimik].
La lletra x en les paraules cultes se pronuncia
com [ks] en màxima [maksimg], fixar [fiksa], però
com [gz] en exemple [Qgzempla], exhalar [ogzaia] y
com [s] en explicar [esplikaj.i)
Tr.: B., A., G., Ph.: [k].
34. La consonant yelar explosiva sonora.
Fon.: [g]. Ori: g.
Ex.: agre [agra], amagrir [amagri], garrotxa
[garçco], gorra [gora], gos [gos], grdfich [grafik],
guanyo [gwan'ii], guarir [gweri], guerra [gera], guia
[gla], gustar [gusta].
1) Veyau P. Fabra, Contribució, p. 25.
Consonants velars. 55
Faltes dels estrangers: Alemanys, veyau § 12,
nota 2 a.
Tr.: B, A, G.: [gj, Ph.: \g\
[85. La consonant velar fricativa sorda.
FoD.: [x].
Aquest sò castelld no existex en catalíi Malgrat
axò els catalans instruïts el reproduexen perfectament
al parlar castellà. La gent i lletrada el substituexen
p' el sò explosiu homogeni [k] y an axò es degut
que 's pronuncií quefe [kefe] (cast. jefé).
Tr.: B.: [/], A.: [li], G.: [c], Ph.: [x].]
36. La consonant velar fricativa sonora.
Fon.: [g]. Ort.: g.
Ex.: agost [Qgost], afalagar [afalaga], agidlar
[agiïraj, amagar [amaga], heguda [bagnda]. Figueras
[figeras], mantega [mantçga], pagar [paga], segador
[sagado], vegada [bagada].
Aquest sò es difícil pera 'Is francesos y italians.
Es idèntich ab la / del grech modern en í/rJ y ab
la g frisica en gegend [gegand].
Tr.: B.: [y], A.: [j], G.: 'falta, Ph.: [^].
37. La consonant velar lateral sorda.
Fon.: [t]. Ort.: I
Ex.: absolta [apsçlta], afable [afapia] (y [afabbia]),
axamplar [asampta], alfalsal [alfalsal], alta [alta],
altre [aitra], balsem [bàlsam], calsa [kalsa], clar
56 Cap. III. Descripció sistemàtica dels sons.
[kta], el pare [^\ para], els tons [ois tons], malalta
[m9la|t9], melsa [melsa], molta [moltg], plou [piçu].
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [}].
38. La consonant yelar lateral sonora.
Fon.: [}]. Ort.: 1.
Ex.: alha\2L•\\)^\ alfalsal[è\h\^2il\ òrtW«r [boida],
l•lanc [bla;/], calze [kaizo], malalt [mgiai:], mel [mei:].
Aquest es un sò característic del català. En
Alemanya se troba en el Ein inferior (p. ex. a
Colònia voli [fQ}]). La punta de la llengua està
alsada cap al paladar anterior y escavada com una
cullera. La llengua posterior està aproximada a la
vela, semblant a la manera de quan s' articula la [u].
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [i].
39. La consonant velar nasal sorda.
Fon.: [;/]. Ort.: n.
Ex.: l•lanca [bia^/ka], l•lanc y negre [b}9;/k i
negra], conca [ko^/ka], doncs [doz/ks], pirinenca
[pirine;yka], primerenca [primarez/ka], tancar [ta//ka].
°Tr.VB., A., G.: falta, Ph.: [pj
40. La consonant yelar nasal sonora.
Fon.: [//]. Ort.: n.
Ex.: l•lanc [bla?/], l•ordench [biirdç;/], cinc [si?/],
jonch [go/y], pirinench [pirine?/], primerench [pnma-
Consonants bilabiovelars.
Idòntica ab 1' alemany w.ry en Iang y ab la n
italiana en fango, la n castellana en fungo.
Tr.: B.: [;/], A.: [ú], G.: falta, Ph.: [g].
§ 45. VIII. Consonants hilahio velar s,
-tl. La coiisoiiaiit bilabiovelar fricativa sorda.
Fon.: [w]. Ort.: u, o.
Ex.: poal [pwaij, quadern [kwectern], quan
[kwan], suau [sAvan].
°Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [m].
42. La cousoiiaut bilabiovelar fricativa sonora.
Fon.: [w]. Ori: u.
Ex.: aigua [aigwa] (y [aiga]), avuy [awi], guanyo
[gwan'u], guarir [gwari], trenta llibres y vuy tanta
quaderns [trento l'ibraz i witanta kwadçrns], però
al eomensar la frase se pronuncia [bwitantaj.
En aquest sò 's forma una estrenyedat doble,
entre 'Is llabis (billabial) y entre la llengua posterior
y les dents (velar). Es idèntich ab la u castellana
de liueso, bueno. Se pronuncia sorda, quan precedex
una consonant també sorda (veyau n^él).
Tr.: B., A.: falta, G., Ph.: [w].
58 Cap. ni. Descripció sistemàtica dels sons.
B. Vocals.
§ 46. I. Vocals tivantes,
43. Tocal auterior no arrodonida al} obertura
més petita.
Fou.: [i]. Ort: i.
Ex.: hriigit [bruzit], hocí [busi], camí [kQmi], dm
[siïn]. comimnyia [kurapan'io], desitg [dazic], dolcissim
[dulsisim], fi [fi], fi7is [filis], gegantí [gsgaiiti], mil
[mil], pais [pais], pi [pi], pic [pik], pins [pinsj.
La vocal [i] es idèntica ab la i francesa, castel-
lana, italiana, però no ab la i alemanya en Bliíz,
Wille, que es una vocal relacsada y més oberta.
Tr.: B., A., G.. Ph.: [i].
44. Tocal auterior no arrodonida ab obertura
petita.
Fon.: [e]. Ori: e.
Ex.: bandera [bandera], bé [be], carrer [kare],
fet [fet], foraster [furaste], mes [mes], meva [meba],
néixer [nesaj, primer [prime], rei [rei], sempre
[sempra], temps [tems], tenen [tenan], vé [be], vent
[ben].°
Aquesta vocal es idèntica ab la e italiana en
bere, vedo, francesa en bonté, pied, alemanya en
wegen, Fchler, però més tancada que la e castellana
en Caballero, mesa.
Tr.: B.: [e], A.: [e], G.: [é], Ph.: [e].
Vocals tivantes. 59
45. A'^ocal anterior no arrodonida al) obertura
mitjana.
Fon.: [e]. Ort.: e.
Aquest sò entremitx de [e] (nKi) i [ç] (n0 46)
existex a moltes de regions catalanes. Dins els
textes que 's troben a la derreria d' aquest llibre,
aparex, entre altres, en les següents paraules:
Ex.: entro [eutrii], es un amor [ez un Qmor].
[e] es idèntica am la e castellana de qiieso,
segons la pronúncia castellana, qu' es més tancada
que [çj i més oberta que [e].
Tr.: B.: falta, A.: [e], G., Ph.: falta.
40. Tocal anterior no arrodonida ab obertura
axamplada.
Fon.: [e]. Ort: e.
Ex.: sorpendre [surpendra], puresa [piireza], verd
[bert], estret [estret], veu [beu], idea [i<te9].
Idèntica am la e a n-el mot francès mer, de
r italià hello, de 1' ei alemanya dins el mot Kcise
(segons sona en la pronuncia sud-alemanya).
Tr.: B.: [ç, a], A.: [e], G.: [è], Ph.: [s].
47. Yocal anterior no arrodonida ab obertura
molt axamplada.
Fon.: [e]. Ort: e.
Ex.: mallorquí deu [deu] (10).
Aquesta vocal es característica del mallorquí, i
fins allà ont avuy se pot dir, no ocorre dins el
60 Cap. ni. Descripció sistemàtica dels sons.
territori català del continent, ni tampoc es coneguda
dins els altres idiomes romànics. La distancia entre
la part anterior de la llengua i el paladar anterior
hi es reforsada per la major obertura de les
mandíbules.
Tr.: B.: falta, A.: [ae, a?], G., Pli.: falta.
18. Tocal oberta uo arrodonida al) petit alsament
de la llengua anterior.
Fon.: [a]. Ort.: a.
Ex.: caixa [kaso], faixa [fasaj, all [al'].
Idèntica am la a francesa de Madame, Paris,
bisarre.
Tr.: B.: [a], A.: [a], G.: [à], Ph.: [a].
49. Tocal oberta no arrodonida.
Fon.: [a]. Ort: a.
Ex.: trobar [truba], casat [k9zat], català [k8t8là].
Idèntica am la a del castellà llevar i de l' italià
portaré.
Tr.: B.: falta, A.: [a]. G.: [à], Ph.: [a].
50. Tocal oberta no arrodonida ab petit alsament
de la llengua posterior.
Fon.: [a]. Ort.: a.
Ex.: malalt [malai], hivernal [ibarnal:], Jiostal
[ustal].
Casi idèntica am la a francesa de màle, pàle,
àme\ la [a] catalana sona una mica més velar.
Vocals tivantes. Gl
Tr.: B.: [a]. A.: [a], G., Ph.: falta.
51. Vocal posterior arrodonida al) obertura
molt axamplada.
Fon.: [o]. Ort.: o.
Ex.: mallorquí idò [i3o], sol [sol], dona [don8],
vol [vol].
Aquexa vocal, segons lo que fins avuy se eonex,
sols ocorre dins el mallorquí, i els mallorquins
r empren en lloc de la [ç] (n^ 52) fins -i -tot en la
pronuncia del català literari.
Tr.: B., A., G., Pb.: falta.
52. A'^ocal posterior arrodonida al) obertura
axamplada.
Fon.: [q]. Ort: o.
Ex.: sol [sçl], hoscli [bçsk], dona [dçuQ], vora
[bQr8].
Idèntica am la o francesa de carps, mort, i am
r italiana de cosa.
Tr.: B.: [o], A.: [o], G.: [ò], Ph.: [d].
53. Yocal posterior arrodonida ab obertura
mitjana.
Fon.: [o]. Ort: o.
Ex.: En la pronúncia de Barcelona i sos contorns
aquesta vocal intermèdia de [ç] (n" 52) i de [o]
(no 54) sembla que no hi ocorre. Al contrari jo
r he sentida sovint a varies comarques, per exemple
62 Cap. ni. Descripció sistemàtica dels sons.
a Sort: goig [goi], Seu d' Urgell: millor [mil'o],
Darnius: monjo [monzu], Prades: pobre [poljro]. Es
idèntica am la o castellana de cosa, qu' es més
tancada que [ç] i més uberta que [o].
Tr.: B.: falta, A.: [o], G., Ph.: falta.
54. Yocal posterior arrodonida al) obertura
petita.
Fon.: [o]. Ort: o.
Ex.: agost [8gQst], sohre [sotira], mon [mon], rector
[ïakto], raJío [rao].
Idèntica am la o del mot francès cJiose i de
r italià coda.
Tr.: B.: [o], A.: [o], G.: [ó], Ph.: [o].
55. Tocal posterior arrodonida al) obertura
més petita.
Fon.: [u]. Ort.: u.
Ex.: natura [natura], pur [pur], ^^mí/ [pun'].
Idèntica am la ou del mot francès jour, i am la
II del mot castellà i italià ^Jíiro.
Tr.: B., A.: [u], G.: [-u], Ph.: [u].
§ 47. II. Vocals rélacsades.
Les vocals aparexen rélacsades dins els dialectes
del continent sols en sílabes que no duen accent i
per consecuència son produïdes am una espiració
magre. A Mallorca aparexen aquexes vocals ré-
lacsades en part també en sílabes túniques.
Vocals relacsades. 63
56. Vocal anterior no arrodonida al) obertura
més petita.
Fon.: [i]. Ori: i.
Ex.: trepitjar [trapigga], primer [prirae], posittira
[puzitura], aigua [aigwa], impressió [imprazyo].
Sempre qu' en 1' escriptura usual empren la lletra
i per una vocal atona, no se tracta de la vocal
tivant [i] (nO 43), que sona clara i metillica i que 's
pronuncia en la sílaba tònica, sinó cl' una vocal re-
lacsada, d' un sò afeblit, axò es, de la [i].
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [1].
57. Yocal anterior no arrodonida ab obertura
petita.
Fon.: [e]. Ori: a, e.
Aquexa vocal relacsada i lo metex la [e] (no 59)
aparex ben sovint i se fa sentir uetisimament en la
pronuncia de la a final, segons se troba en moltes
de comarques. No s' ha de confondre aquest sò am
la [a], que, per exemple, el barceloní articula en fi
de la paraula dona [dçnaj (veyau sobre axò n<* 64).
El qui en la paraula dona no pronuncia [e] pot ben
fàcilment produiria, articulant primerament [d^ne]
am la [e] tivant (n^ 44), i després pronunciant aquexa
[e] ben afeblida (relacsada), sens tramudar la posició
de la llengua anterior.
[e] existex per exemple a Olot, Besalú, Figueres,
Campmany, Massanet, Prats de Molló, i lo metex a
Ribes, Pobla de Lillet i a qualque punt de la
64 Cap. in. Descripció sistemàtica dels sons.
Cerdanya en la paraula dona [done] (i lo raetex en
totes les altres paraules acabades en -a), tota vegada
que seguesca a n-aquest mot una pausa de la parla,
axò es, que no 's trobi en l' interior de la frase. A
n-aquest derrer cas pronuncien les viles pirenenques
anomenades, lo metex que Barcelona, la vocal [a].
Elles diuen, doncs, per exemple: „mireu aquella
dona!" — ^aquella?" [mireu akel'eCdQne ! —
8kel'ç?].i)
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [è].
58. Vocal anterior uo arrodonida al) obertura
mitjaua.
Fon.: [e]. Ort: a, e.
Aquesta vocal es un poc més uberta que 1' an-
terior i un poc més tancada que la següent. A
n-els casos aont la pronuncia comarcal, per exemple,
de la -a final oferex una e relaxada, que no es ni
[e] ni [e] am referència a n-el grau del seu tanca-
ment, sinó qu' està al mitx entre abdues, tenim a-
les-hores [e].
La corresponent vocal tivant es n» 45 [e].
Tr.: B., A., G., Pb.: falta.
1) Dins el marc d" aquest Manual només puc donar in-
dicacions sumàries sobre 1' estensió geogràfica dels sons propis
solament de les comarques; indicacions que en via neguna
poreu ésser completes i que sols servexen per cridarhi 1" atenció
d' aquells de mos lectors que posseexen tal sò.
Vocals relacsades. 65
59. Yocal anterior no arrodonida al) obertura
axamplada.
Fon.: [e]. Ort: a, e.
Aquesta [e], lo metex que la [e], no cal con-
fóndrela am la [a]. També hi ha naolts de catalans
que no tenen la [ç] en llur pròpia pronúncia; per
produiria els-e cal primerament articular la [ç] (vocal
tivant) (n0 46), i axí sens mudansa de la posició de
la llengua disminuir la fortor de 1' espiració i la
tivantor dels muscles dels orgues vocals. També
la [e] correspon am preferència a la final -a de
r ortografia usual, p. e. en els femenins, però només
8i 's troba aquexa vocal a la fi de la frase (veyau
n•' 57). La pronuncia dona [dçne] existex a n-aquest
cas a la Seu d" Urgell, Salas, Talarn i (devora [e]) a
Berga. La vocal corresponent tivant es n^ 46 [ç].
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [t\
60. Tocal oberta no arrodonida.
Fon.: [a]. Ort.: a, e.
Aquesta vocal (com la n" 57 i 59) es pronunciada
a la fi de la frase per la a gràfica dels feminins a
n-els contorns de Tremp (Moro, Alzina, Tendruy.
Fígols, Claramunt), com també a n-els contorns de
Sort (Olp, Llesuy, Envinv, Montardit). A Barcelona
i sa comarca aparex ben sovint devant la [i], p. e.:
el bras [ai bras], alzina [aizina]. Com succeex molt
axò entre 'Is gramàtics catalans, no cal confondrela
am la [a] (n^ 61-). [a] no es altra cosa qu' una [a]
S eh ad el, Fonètica catalana. 5
66 Cap. ni. Descripció sistemàtica dels sons.
amb una pronuncia relacsada, aont la llengua reposa
plana en la boca inferior, mentres la [a] no posseex
cap rastre del sò [a] i es produida am tot un' altre
posició de la llengua (veyau n^ 64).
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [^?].
61. Yocal posterior arrodonida ab obertura
axamplada.
Fon.: [q]. Ori: a.
També la [q], que qualsevol pot produir fàcilment
tot disminuint 1' espiració i la tivantor dels muscles
de la vocal tivant [q], pertany a una sèrie de dialectes
catalans. Sempre que les gramàtiques enllestides no
segons la fonètica conten que aquex o aquell poble
pronuncia la -a final dels femenins cDm si fos o, se
tracta en realidat de la [ç] o de la següent [o]. Se
pronuncia a la fi de la frase dona [dçnç], per exemple
a Cadaqués, a tota la vall del Flamissell, a Alós,
Isabarri i Andorra la Vella. També dins el domini
valencià i mallorquí ocorre la [ç]. La corresponent
vocal tivant es n" 52 [q].
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [3].
62. Yocal posterior arrodonida ab obertura
mitjana.
Fon.: [o]. Ort.: a, o.
Aquex sò es una mica més tancat que la [ç],
sense resultar am tot-i-axò una [o], que no conec
dins cap dialecte català encara, i que negú ha de-
Vocals relacsades. 67
mostrat que hi sia ([o] es la pronuncia més frecuent
en els noms femenins dins els dialectes sudfraucèsos).
[o] 68 en català de caràcter dialectal. Veyau
n^ 61. La corresponent vocal tivant es n'^ 53 [o].
Tr.: B., A., G., Ph.: falta.
63. Tocal posterior arrodonida al) obertura
més petita.
Fon.: [u]. Ori: o, u.
Sempre qu' en català se pronuncia una u atona,
se tracta, no d' una vocal tivant, sinó d' una vocal
relacsada.
Ex.: ferro [fçru], Deu [deu], pujar [puza], colossal
[kulusai], zoologia [suuluzio].
La corresponent vocal tivant es n^ 55 ([u]).
Tr.: B., A., G.: falta, Ph.: [üj.
64. Tocal mitjana no arrodonida ob obertura
petita.
Fon.: [a]. Ort: a, e.
En la pronuncia del català literari, tal com la
troba un a Barcelona i les comarques adjacents, a
TAmpurdà, a n-el Rosselló, a les Balears, la [a] es
el sò que més sovint ocorre. Se diferència de totes
ies vocals qu' hem tractades fins ara, tivantes i
relacsades, i la diferència està en que no mostra
ni un alsament de la llengua anterior tot sola ni
68 Cap. in. Descripció sistemàtica dels sons.
de la posterior tot sola; que no pot atribuirse per
lo metex a cap d' abdues classes, distinguides per
aquesta base. Es produit aquest sò netissimament
si primerament un tanca la boca i posa els muscles
de la llengua en un estat de plena relacsació. Axi
s' obrin les mandíbules i els llabis una micoya ben
petita, sols lo suficient per porer alenar per la boca,
alsant ensems un poc tota la llengua desde la boca
inferior. Bax d' aquexa posició dels orgues vocals
de la boca, se produex el sò simple, rònec, de la
glòtis, r efecte acústic del qual se modifica per la
caxa de ressonància, que li està devant, com en les
altres vocals (veyau § 21), i se produex el fonema [a].
Tot català conex aquexa vocal, en que no pro-
cedesca de les valls pirenenques de la provincià de
Lleyda, aont no ocorre tal sò; 1' estranger poria am
r anterior descripció produir exactament la [q].
[q] no es idèntica am la „vojelle neutre" [a]
dels francesos en el mot Breton. Aquesta es arro-
donida, la catalana no.
Ex.: veyau els textes fonètics, aont se troben
molts d' exemples.
Tr.: B.: [eV) A.: [e], G.: [e],') Ph.: [9].>)
i
') Significa aqui una vocal arrodonida.
Capítol IV.
De r entonació, durada i intensitat
dels sons. Grupos d' expiració.
§ 48. En les distincions precedents dels sons
catalans, que per medi de determinats signes grafies
acabam d' il•lustrar, hem tingut compte a tot arreu
de la presencia ó de la falta del sò de la glòtis.
Acabam de veure en el § 8, b que '1 sò de la glòtis
al igual que tot altre tò musical posseex certa altura
que puja ab tanta més velocitat quan més nombroses
sigan les vibracions de les cordes vocals.
Com qu' es possible pronunciar qualsevol fonema
sonor ab una altura del tò (entonació) que 's vulgui,
degut al gran nombre de fonemes sonors, als quals,
sobre tot, pertenexen totes les vocals, podem produir
la parla à noitre desitj ab una curva d' entonació
molt variable.
Tothom sab la importància que té aquesta en-
tonació per la reproducció de matissos delicats del
pensament i com pot ser modificat el pensament per
medi d' aquesta variació. Qualsevol que posseexi
un oido musical, sab també les grans diferencies
que existexen entre 1' entonació d' una comarca i
la d' un' altre.
Se tracta, dones, aqui d' un importantissim com-
ponent de la llengua parlada i fora molt de desitjar
70 Cap. IV.
que 's pogués reproduir exactameot ab signes grafies
sensills.
Per aquest objecte, s' ha provat de reproduir la
entonació per medi de les notes musicals ordinàries.
Empro, aquest sistema se tro va en contradicció ab
el fet de que la parla no conex com la música
intervals determinats, sinó que llisca de un sò al
altre en intervals a penes perceptibles i sovint puja
i baxa ab gran velocitat.
Axi matex resulta incomplert i poc satisfactori
r indicar la entonació per medi dels signes / (pujar
de r entonació) i \ (baxar de 1' entonació), car axis
solsament altures del tò relatives poden ésser
transcrites i encara de una manera molt sumaria i
incomplerta.
Una constatació exacta de 1' entonació fa ne-
cessari el dato del nombre de vibracions per cada
sò sonor i per cada espai de temps, per petit que
siga, dins de la llengua parlada; axò però fora sols
possible ab 1' empleu d' aparells d% fonètica ex-
perimental.
Aquestes son les rahons, que 'ns han fet desistir
de posar al final, en els textes fonètics, una re-
presentació gràfica de 1' entonació.
§ 49. Una reflexió semblant ens induex k omitir
una anotació gràfica de la durada dels sons en la
eonexió de la paraula ó de tota la parla. Fora un
erro, si per medi de determinats signes ens pro-
prosessim diferenciar les vocals en „llargues" i
i
Entonació i durada dels sons. 71
„curte8", ó, com sueceex sovint, „llargue8", „mitjanes"
i „curte8", i si creguéssim, d' aquesta manera, haver
fixat valors absoluts. Axis en proposaríem fer una
doble ó triple partició, que en realitat no existex.
No 2, 3 ó 4 gradacions diferentes de la durada
existexen, sinó moltes, innombrables; i també varien,
com d' axò qualsevol fàcilment s' en pot convèncer,
segons r estat d' ànim ó 1' emoció ab que 's parli.
Axis com una sonata de Beethoven es impossible
transcriurela ab sols dues ó tres notes de durada
diferent, de la matexa manera fora incomplert aquest
sistema al transcriure la parla humana, que poseex
una cantitat molt més gran de diferencies de durada
en els sons aillats, que no pas la música. Una re-
producció satisfactòria es sols possible, si es fona-
mentada en constatacions mecàniques per medi
d' aparells, i en computacions matemàticament
exactes, Ademés, com qu' en la llengua catalana
les diferencies de la durada de les vocals son molt
més fines i per lo tant, ab 1' oido sol, molt més
difícils de constatar que no pas en la italiana i la
francesa, per exemple, no volem doncs ni tant sols
provar de representaries en el paper.
§ 50. Una cosa semblant té lloch ab la diferenta
intensitat (forsa) ab que els sons poden ésser pro-
nunciats. Jo puc pronunciar bax la a ó bé un' altra
vocal tivanta, però també tant fort, que 's pugui
sentir fins à 100 metres; igualment certes consonants,
en especial la s. I si jo crido fort ,, Clara" [klara],
72 Cap. IV.
a una distancia de 100 metres se sentiran la [a — a]
(ó [a — a]), però de cap manera [kl] i [r]. Axò
demostra, que 'Is diferents sons posseexen una
determinada intensitat acústica absoluta i també
relativa.
En la llengua catalana, que proporcionalment se
diferencia poc per la durada, quelcom més per la
entonació i sobre tot, en primera linea, per la
intensitat variable dels sons i grupos de sons que 's
seguexen uns als altres, i) bi juga un important
paper la intensitat, axò es, 1' „accent" produit per
la veemencia de la expiració. La seva forsa es
extraordinàriament variable 2) i dependex de l'emoció
de r individuu. Veus aqui la rabó que probibex
d' indicarlo incomplertament per medi del signe
usual (') en els textes seguents.3)
^) Pronunciis els versos
Bon cop de fals, defensors de la terra,
Bon cop de fals!
pera sentir els cops forts, aquets „cops de fals", axò es la
intensitat variable.
2) En bon cop de fals, p. ex., deurien posarse 3 signes
d' accentuació (bón cóp de fals), però en cada un d' aquests
3 casos se tractaria d' una mesura diferent del aument de
r expiració.
^) En les paraules de dues ó més silabes transcrites fonè-
ticament, pot reconexerse fàcilment quina vocal deu pronun-
ciarse ab més intensitat, perquè en català totes les vocals
que no porten 1' accent en la paraula, son vocals relacsades.
Axis s' accentuarà en la paraula la vocal que no porta el
signe ^.
Grupos d' expiració. 73
§ 51. Una cosa que 's pot representar gràficament
ab facilitat, es el nombre d' aquells sons, que en
la llengua parlada pertenexen a la matexa sèrie
de sons.
Encara qu 'en la descripció dels sons hem con-
siderat i descrit cada un d' ells ailladament, sabem
no obstant, que la unitat fonètica en la parla, no
esta formada per un sò sol, sinó sempre per un
grupo, per una sèrie de sons. Aquestes series
de sons no son idèntiques ab les paraules. Les
paraules son unitats llogiques, però no fonètiques.
Les series de sons son originades per la durada de
r expiració necessària pera sa producció. La durada
d' aquesta expiració dependex de la mesura ab que
una idea 's vol separar de la que la seguex. Si jo
vull dir, p. ex., el català es una llengua romànica
parlada per quatre millions cV homes pronunciaré
aquesta sèrie de paraules ab la matexa expiració.
Aqui vull expressar solsament una idea, axò es,
que la llengua romànica anomenada „català" es
parlada per molts homes. Per el contrari, si dic
el català es una llengua romànica; quatre milions
d' homes la parlen, comenso, aqui, desprès de romà-
nica, una nova expiració. Aquí exposo dues idees:
1) que '1 català es una llengua romànica, 2) que
molts homes la parlen. De manera que després de
romànica comensa una nova idea.
D' aquesta manera la parla catalana 's composa
de grupos d' expiració, que segons el grau del
eambi del pensament se troven separades per pauses
74 Cap. IV.
més grosses ó més petites. En la escritura ordinària
s' indican aquestes pauses, segons la seva impor-
tància, per medi de diferents signes (, ; . ete.),
mentres que 'Is espais que 's troven entre les paraules,
no indiquen, en realitat, cap pausa, i) En la tran-
scripció fonètica 's procura escriure sense espais tot
lo que pertenex a la matexa expiració sempre que 's
vulga fer una anotació exacte, p. ex. [kwanun-
s8trQlD8totgQÍ9l9muntan'8 8enzal:trakunip8n'Í8k9l9-
deisfacidatzQttets . . .].
Aquesta manera d' escriure se recomana, especial-
ment si 's tracta de fixar la conversa diària ràpida-
ment parlada. 2) La constatació de les pauses de
r expiració es en català tan més important, en
quan, aqui, molta gent, avants de una de tals pauses,
tenen una pronunciació variada. 3)
1) Tothom que s" hagi esforsat, al extranger, no sols pera
parlar sinó també pera compendre una llengua forastera, sab
lo dificil qu' es al comensament de reconexer ab 1' oido, ahont
comensen i ahont acaben les paraules. — També es conegut
el fet de que les persones poc il•lustrades al escriure la pròpia
llengua molt sovint separan malament les paraules.
2) No r hem empleada en els textes fonètics , pera no fer
innecessàriament dificultós el seu estudi.
3) Veyau Cap. HI, ^"2, 3; 10; 57, 59 i el meu article
sobre V a final dins els dialectes de V Ampurdà (a punt de
sortir).
I
Capítol V.
Exemples de transcripció fonètica
i d' ortografia usual.
Transcrivim lo següent segons la pronunciació del Dr.
Isidre Villa de Granollers -Barcelona. Del primer texte,
qu'hem pres dels Croquis pirenencs d'En J. Massó Torrents
ab especial permis de 1' autor, els tres primers paràgrafs han
sigut publicats fonèticament fa poc temps per 1' eminent
fonètich En J. M» Arteaga Pereira en el Maitre phonétique,
1904, p. 121. Entre la seva reproducció y la meva existexen
— a part del diferent sistema de transcripció — algunes
petites divergències que s' explican principalment per diferencies
dialectals dels nostres dos subjectes.
76 Cap. V. Ortografia usual.
Ortografia de 1' „Aveüç".
Vagant per la montanya.
Pastors i remades.
Quan un se troba tot sol a la montanya, sens
altra companyia que la dels faigs i dels abets, sens
altra conversa que '1 gai murmuri dels xaragalls
esmunyint-se sota 1' herba o l' infinidament carinyosa
5 complanta del vent a travers del bosc, es quan un
se n' enamora de debò.
I es un amor que encisa i va captivant el cor
enamoradiç fins que se n' apodera, dient-li am veus
dolcissimes que 'Is seus encants no tenen mai fi, que
10 les seves voluptats no cancen.
I un hom deixa allargar les estones de con-
templació, i, mai prou assadollat de ses belleses el
qui r ha vista de dia, la vol sorpendre a la nit.
Es una matinada d' Agost i fa unes dugués hores
15 que he passat per Noedes, 1' hivernal vilatge que
dóna nom als estanys tenebrosos enclavats entre Is
pics vorers al Madres, 1' alterós cim que separa '1
país català del gabaig. Vaig pujant, pujant, en-
cisats els ulls, vigorisat per la puresa i la tempe-
20 ranca de l'aire, content del primer bocí d'excursió
i àdhuc de la soletat que m volta, quan sobtosament
entro en el bosc.
Oh quin bosc més temptador! El camí, poc
fresat, giragoneeja entre faigs gegantins que allà
25 al cap- d' amunt del brancam són atapaits de fulla
que tot tremolant transparenta la blavor del cel.
Vaig fent camí tot afalagant -me les orelles les mil
Transcripció fonètica. 77
Transcripció fonètica.
bagan par la muntan'a
pastos i ramadas
k-vvan un sa tr^ba tot sol a la muntan'a senz
aitra kumpan'ia ka la dais fac i dalz aTjets senz
alti-a kumbçrsa kai gai murmuri dats saragal's
azmun'insa sota 1 erba ç 1 infinidamen karin'oza
5 kumplanta dai ben a ti•abez dai bosk es kwan un
s an anamora da dabç
y ez un amor k ausiza i ba kaptiban a} kor
anamuradis fins ka sa n apudera dien li am beuz
dulsisimas ka is seuz a/ykanz no tenau mai fi ka
.0 las sebaz buluptats nç kansan
i un om des al'arga laz astonaz da kun-
tamplasyo i mai^ pi-çu asadul'at da saz bal'ezas ei
ki 1 a bist9 da dia la bçl: surpendr a la nit
es una matinada d agost i fa unaz dugaz oraz
15 k e pasat par nuedas 1 ibarnal: bilaca ka
dona nom alz astan's tanabrozus a//kiabats entra Is
piks bures al madras 1 aitaros sim ka sapara \
pais katala dat gabac Bac puzan pnzan an-
sisadz alz ui's bigurizat par la pureza i la tampa-
20 ransa da 1 aira kunten dai prime busi d askursjo
i aduk da la sulatat ka m boita kwan siiptozamen
eutru n al bosk
0 o c i
Q kin bosk mes tantedo al kami pok
frazat ziragunsçza entra fac zagautins k ala
Ih al: kab d amun dai bra?/kam son atapaidz da ful'a
ka tot tramulan transparenta la blabo dai set
bíic fen kami tot afaleganma laz nrel'as laz mii
78 Cap. V. Ortografia usual.
remors de la Natura, am les quals armonisa 1 rítmic
brugit de les meves trepitjades. A terra hi ha
30 branques seques que les ventades fortes o el llamp
han esqueixat. De tant en tant, el verd obscur
d' un pi 's destaca del verd alegroi de la fageda;
però Is pins sovintegen més com més va, fins que
sento les esquelles del primer remat. Aviat veig
35 les clapes d' herba i vaques qui hi pasturen tran-
quil•lament, mentres algunes corren esbogerrades
tot ventant desesperadament la cua. Ja hi sóc; ja trobo
un vailet rabadà que m' acompanya ont es el pastor
L' estreta vall que porta 1 riverol que ve dels
40 gorcs es tota ella un tarter, però en el fons corre
r aigua sobre un suau llit de molsa. Després la
vall s' aixampla. i a 1' esquerra s' aixeca un serrat
llarguissim tot cobert de bosc, d' herba i de mates.
De sobte començo a veure blavejar el gorc Estelat.
45 La sorpresa produida per V aparició de tanta aigaa
en mig dels cims espadats s' apodera del meu
esperit, perquè es una impressió inesperada que s
grava fonda, fonda. ïso 'm cançó de mirar les
Uates bellugadices que 1' airet forma graciosament
50 a la vora on m' estic i les acompanya a 1' altra
vora; es un suau gronxolar que no arriba a onada.
En alguns punts les aigües besen la roca nua. Un
tronc d' abet colossal que les neus o el llamp han
mort, que les ventades fortes han fet tornar blanc
55 com el marbre, jeu surant damunt de 1' aigua com
una calavera abandonada. La soletat atreu i este-
Transcripció fonètica. 79
r9moz dí) la natura am las kwats armuniza t ritmik
bruzit da laz mebas trapiggadas a tçra i a
30 bra/ykas sekas ka laz bantadas fçrtas 9 i l'am
an ° askasat da tan en tan al: tiçrt upskur
d um pi z dastaka dai bert alagrçi da la fazçda
pr9 is pins subintezan mes kçm mez ba fins ka
sentu laz askel'as dat prime ramat abiad bec
35 las ktapaz derba i bakas ka i pasturan tra//-
kilamen mentras aigunas koran azbuzaradas
tod bantan dazasparadamen la kua ya i sok ya trnbn
um bailçt rabadà ka m akumpan'a unt es ai pasto
1 astrçta bal' ka porta 1 ribarol ka be dais
40 gorks es tot el'a un tarte prç n al: fons kora
1 aigwa sobr un swau l'it da molsa daspres la
bal' s azampla i a 1 askera s aseka un sarat
l'argisim tot kubçrt de bçsk d erba i da matas
da sopta kumçnsu a beurà blabaza al gork astalat
45 la surpreza prodüida par 1' aparisyo da tant aigwa
am mic dals sims aspadats s apudera dat meu
asparit parke ez un imprazyo inasparada ka za
graba fonda fonda nu m kansu da mira laz
l'atas bal'ugadisas ka 1 airçt forma grasyozamen
50 a la bçra on m astik i laz ekumpan'a a 1 altra
bçra ez un swau grunsiila ka no arib a unada
an alguns punts laz aigwaz bezan la rçka nua un
tro?/ d abçt kulusal ka laz neus q 1 l'am an
mçrt ka laz bentadas fçrtas an fet turna bla//
55 kçm al marbra zeu suran damun da 1 aigwa kom
una kalaber abandunada la sulatat atreu i asta-
80 Cap. V. Ortografia usual.
mordeix tot alhora en aquest paisatge dantesc.
M' ajec a la vora de 1' aigua i em delito llarga
estona contemplant ara 1' estany, ara '1 cel, ara les
60 roques immenses, grises, enasprades. Oh! Que dolç
es divagar aquí i en tal positura! Que hermós deu
ésser en una nit estelada veure com s' hi emmi-
rallen les estrelles! Que bé 's comprèn essent aquí,
com la soletat es la mare de la por! Com la
65 llegenda s' imposa! Un hom la veu formant-se en
r intel•ligència dels pobres pastors isolats del món.
L' estany fa néixer sentiments de veneració i de
respecte. An el qui s' hi ha trobat am tempestats
de torb o amb el vent xiulant en fosca nit, li acut
70 aclaparadora la paorosa idea de l' infern. Aquest
es lloc de bruixes i de diables. Un cop a 1' any
hi ve '1 rector de Noedes a beneir-lo pera allunyar-
ne r esperit del mal. Xingú gosaria tirar -hi una
pedra, per por de terrible castic: pot-ser se n'aixe-
75 carien núvols prenyats de llamps i trons. Però 'm
compareixen insidiosos el desitg i la pueril esperança
de que alguna cosa succeeixi, i. sense moure-m
d' ajegut, maquinalment tiro una pedra i m' entretinc
veient les ondereles que fa, i els cèrcols com s'en-
SO grandeixen, fins que desapareix a dins 1' aigua . . .
Els segadors.
Catalunya, comtat gran
qui t' ha vista rica i plena
ara 1 rei nostre senyor
declarada ns té la guerra.
Trauscripció fonètica. 81
mijrdes tot alnra en ekçt p8isac9 cTentçsk
mazçk 9 la bora cta 1 aigwa y 9m dalitii l'arga
stQna kuntamptan ara astan' ara } sçl ara las
60 Tçkas immensas grizas anaspradas 9 ka doiz
az díDaga aki i an tal puzitura k armoz dçu
esa an una nit astalada bçura k^m si ammi-
ral'an laz astrçl'as ka l)e s kumpren asen aki
kçm la siüatat es la mara da la po kçm la
65 l'azenda s impçza un çm la beu furmausa n
1 iutalizçnsya dels pQbras pastos izuladz daï mon
1 astan' fa nesa santimens da banarasyo i da
Taspekta an ai ki s i a truBat am tampastadz
da torp u amb ai ben siulan an foska nit li akut
70 aklaparadoi^a la pauroza idea da 1 infern akçt
çs l'çk da brusaz i da dyabblas un kop a 1 an' i
be } rakto de nuedas a banairlu pr al'im'ar-
na 1 asprit dai mai ni//gu guzaria tirari una
pedra par po da taribbla kastik potse sa n asa-
75 karian nubuis pran'adz da l'ams i trçns prç m
kumparçsan insidiozus ai dazic i la piiarii asparansa
da ke Iguna kçza suksuesi i seiisa mçui'am
d azagut makinatmen tir una pedra i mantrati/^
bayen laz iindarçias ka fa i als sçrkuls kçm s a/y-
80 grandesan fins ka dazaparçs a dius 1 aigwa , . .
a|s sagados.
katalun'a, kumtat gran
ki ta bista rika i plena
ara t rei nçstra san'o
daklarada us te la gçrra.
Schàdel, Fonètica cataluua. g
82 Cap. V. Ortografia usual.
5 Bon cop de falç, defensors de la terral
Bon cop de falç!
Lo gran comte d' Olivar
sempre li burxa 1' orella:
,,Ara és hora, nostre rei,
10 ara és hora que fem guerra."
Contra tots els catalans
ja ho veieu quina n'han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Rius d' Arenes;
15 n' han cremada una iglesia
que Santa Coloma s deia;
cremen albes i casuUes,
els calzers i les patenes,
i el Santíssim Sagrament,
20 alabat sia per sempre.
Mataren un sacerdot
mentres que la missa deia,
mataren un cavaller
a la porta de 1" iglesia,
25 don Lluis de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
El pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el daven an els cavalls
30 sols per assolar la terra;
del vi que no era bo
engegaven les aixetes:
el tiraven pels carrers
sols pera regar la terra.
Transcripció fonètica. 83
5 bon kob da fals, dafansos de la tçT8
bon kQb d9 fais.
el gra// komta d uliba'
sempre li bur§8 1 urçl'a
ar ez ora, nostra rei
10 ar ez çra ka fçm gçra
kçntra tots ais katalans
ya u bayçu kina n an feta
sagiran bilas i l'çks
finz al l'ok da riu d arenas
15 n an kramada una iglezia
ka santa kiiloma z deya
kreman albas i kaziü'es
ais kalzaz i las patenas
i al santisim sagramen
20 alabat sia par sempre
mataran un sasardot
mentras ka la misa deya
mataran iv] kabal'e
a la porta da 1 iglezia
25 don l'uiz da fuïia
i Iz anzals li fan gran festa
ai pa ka nç era bla//
deyan k era masa nçgra
ai daban an ais kabal's
30 sqIs par asulà la tera
dai bi ka no era bç
anzagaban laz asçtas
ai tiraban pals kares
sçis para raga la tçra
6*
84 Cap. V. Ortografia usual.
35 A presencia dels seus pares
deshonraven les donzelles.
En daven part al virrei
del mal que aquells soldats feien:
„Llicencia Is he donat jo:
40 molta més sen poden pendre."
A vista de tot això
s' és esvalotat la terra.
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres:
45 entren com a segadors
com érem en temps de sega.
De tres guardes que n' hi ha
ja n' han morta la primera;
en mataren al virrei
50 a r entrant de la galera;
mataren als diputats
i als jutges de 1' Audiència.
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
55 El bisbe Is va benehir
am la mà dreta i 1' esquerra:
„Ont és vostre capità,
ont és la vostra bandera?"
Varen treure 1 bon Jesús
60 tot cubert amb un vel negre:
„Aquí és nostre capità,
aquí és la nostra bandera.
A les armes, catalans,
que ns han declarat la guerra 1"
Transcripció fonètica. 85
35 9 prazensy» (T9|s seus paras
dazimraban lez dunzelas
911 daban part 9Í: Mrei
d9} mai k 9kel's sui dats fey9n
risçnsy9 iz e dunat yç
40 molta mes S9m pQ(l9n peudrg
9 t)ÍSt9 d9 tot 9SQ
s ez 9zl)9lutat la tçT9
9ntraran a barsalona
; o o •
mi} ])arsonas furasteras
45 eutran kom a sagados
kom eram an tems da sega
d9 tres gwardas ka n i a
ya n an morta la primera
an mataran al t)irei
50 al antran da la galera
mataran als diputats
i el zuggas da 1 audyçnsya.
anaran a la prazo
donan l'ibartat als prezus.
o o c X o *. o
55 al bizba Iz ba banai
am la ma dreta ï 1 askera
ont ez liQstr9 kapita
ont ez l9 t)ostr9 bandera
baran treura 1 bon zazus
60 tot kubçrt amb iim bel negrg
9ki es nçstra kapita
9ki es la nçstra bandera
9 laz armas k9t9lans
k9nz an daklarat la gera
Index.
[a] 60
[a] 60
[a] 60
[a] 65
accent 72
africat 28
Alcover 43
alvèols 23
anterior 30
arrodonit 30
Arteaga Pereira 75
Avenç 76
[b] 37
[b] 39
billabial 29
billabivelar 30
[cj 49
cavitat bucal 21
caxa de ressonància 26
consonants 36 ss. — bilabio-
velars 57. — billabials
36 ss. — destriament 27-30.
— linguoalveolars 47. —
linguodentals 44. — llabi-
dentals 43. — mediopala-
tals 51. — prepalatals 49.
— velars 54
continuu 25
cordes vocals 13. — diferentes
posicions 14. — superiors
19
[d] 44
[d] 45
dents 23
Diccionari de la llengua cata-
lana 1. 8
durada dels sons 70
[e] 59
[e] 58
[e] 59
[e] 59
[g] 64
[e] 63 ^
[§] 65
entonació 69
epiglòtis 20
esplosiu 26
expiració 73
[f] 43
Fabra 39. 46. 54
faringe 20
fonema 13. — f. mistes 16. —
sorts 16. — sonors 16
fosses nasals 21
Foulché-Delbosc 53
Index.
87
fricatiu 27
manera d' articulació 27
Massó Torrents 75
[g] 54
mediopalatal 29
[g] 51
[g] 55
[n] 47
[è] 50
[n'J 53
gargamelló 21. 23
[»] 47
glòtis 14
[Ç'j 53
gorja 20
[V] 56
grupos d' expiració
73
[y] 56
nasal 28
[i] 58
notes miisicals 70
[i] 63
intensitat dels sons
71
orgues .vocals 12 ss.
ortografia usual 6
[k] 54
[0] 61
[k'] 51
[o] 62
[Q] 61
[1] 46
[0] 61
[1'] 53
[q] 66
[1] 46
[Q] 66
[i] 56
[!'] 52
[P] 36
[i] 55
paladar 21. 22. — p. poste
laringe 13
21. — p. dur 23
lateral 28
pauses de 1' expiració 74
linguodental 29
posterior 31
Uabidental 29
prepalatal 29
llavis 23
pronuncia comarcal 35
llengua 14. — arrel de la 11.
14. — part superior 14. —
[r] 48
punta 14
[r] 48
lloc d' articulació S
!7. 29
[r] 49
[rJ 47
[m] 42
m 40
[s] 44
88
ludex.
[s] 50
vel
a del paladar 21. 23. — I
Segadors 80
posicions de la vela 21. 22 1
sèrie de sons 73
velar 29
sò de la glòtis 15
vibrant 28
sonar 24
Vülà 3. 75
sonor 15
vocals 58. — V. anteriors 58 ss.
sons continuus 25. —
esplosius
63 ss. — curtes 71. — des-
26. — esplosius
allargats
triament 30. — V. llargues
26. — sonors 19
70. — V. mitjana 67. —
soroll bucal 16
mitjanes 71. — nasals 22.
sort 16
— obertes 60. 65. — orals
22. 30. — posteriors 61 ss.
[t] 44
66 s. — relacsades 33. 62.
tancat 31
— tivantes 32. 58
tivant 32
vovelle neutre 68 |
tò musical 14. 16
tossir 20
[w]
57
transcripció fonètica
5. 7
[^]
57
tràquea 13
M
55
[u] 62
[y]
52
[n] 67
[z]
45
ubert 31
[z]
51
unitat fonètica 73
L J
M
67
[y] 43
M
52
SbThardt Karras, Buchdrackerei, Halle a. S.
fMir
^
^—
ÜNIVERSITY OF TORONTO
-P B
us C^
c/1
1
LIBRARY
i
o
ca
•
«
6
1 1
«
W4
Do n o t /
f
re move /
the card
r
1
i
1
P
r
4^
C
• O
-1 ta
from this \
Pocket. ^^
•
•
•
o cf
b
0
Acme Library Card Pocket
Under Pat. " Kef. Index File."
Made by LIBfiARY BUBEAU
Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Open Library
American Libraries
TV News
Understanding 9/11